Tur, Aina2026-07-122026-07-1220232024-072026-06https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6430La Júlia arriba a la finca familiar —on feia més de set anys que no anava— amb dos bidons de gasolina disposada a cremar totes les oliveres del terreny. Ha tingut un malson en què una mà l'intentava ofegar i, encara que no sap de què es tracta, ha tingut l'impuls de tornar a la finca després de tants anys i cremar la plantació. Abans de fer-ho, però, té la sensació que l'olivera més vella la reté i li impedeix dur a terme el seu objectiu. En aquell moment arriba en Pau, el seu cosí, actual propietari de la finca i del negoci d'olives heretat del seu pare. En adonar-se de l'objectiu de la seva cosina, en Pau intenta dissuadir-la, però la conversa que tenen —que s'allarga tota la tarda i tota la nit— els fa aflorar records del passat, plens de violència i silenci dins l'àmbit familiar. En Pau no li diu a la Júlia, però, que la seva irrupció a la finca li fa recordar el dia que va sorprendre el seu pare intentant abusar sexualment d'una treballadora, cinc dies abans de morir d'un infart. La Júlia, per la seva banda, després de tastar les últimes olives que el pare d'en Pau havia preparat abans de morir, recorda per primera vegada amb claredat com el pare d'en Pau introduïa la mà al seu bressol quan ella era petita i jugava a asfixiar-la. Després d'haver desxifrat el significat del malson, la Júlia decideix marxar sense explicar-li a en Pau el que ha recordat. En Pau, que sap que no tornarà a veure la seva cosina mai més, decideix cremar ell mateix les sis hectàrees d'oliveres.80 p.caFamíliaAbús sexualViolència masclistaMón ruralObra