Meyer, Daniel J.2025-09-072025-09-0720242025-07https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6284Durant una nit de festa, l’Oriol coneix el Javi i passen el cap de setmana junts. Pensant que la Clara, la seva mare, no hi serà, l’Oriol convida el Javi a casa i, quan hi arriben, se la troben fent maletes. La Clara anuncia que ha venut el pis i cancel·lat la targeta de crèdit de l’Oriol. Li indica que es prepari, que se’n van de viatge junts. L’Oriol s’hi resisteix, però acaba accedint, convençut pel Javi. Els primers dies del viatge, l’Oriol no para de queixar-se i reclamar les comoditats a les quals està acostumat, però la Clara li diu que a partir d’ara haurà d’espavilar-se sol i oblidar-se del que tenia fins aleshores. A poc a poc, mare i fill aniran reconnectant i obrint-se l’un amb l’altre fins al punt que la mare reconeix el veritable motiu del viatge: té un càncer al cervell, morirà aviat i aquell viatge és el llegat que vol deixar al seu fill. En una de les parades, amb la Clara ja molt afectada per la malaltia, aquesta demana a l’Oriol que la deixi allà. En aquell moment arriba el Javi. La Clara l’ha trucat per demanar-li que s’endugui l’Oriol. Aquest acabarà marxant, aprenent què vol dir deixar anar allò conegut.caMalaltiaMortMaternitatComunicacióAmorViatgeDramaCàncerObra