Pedrolo Molina, Manuel dePedrolo Molina, Manuel de2018-11-072018-11-07195920002004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3323-Altres: Veu de la dispesera. Num. homes actors: 3. Num. dones actrius: 4. Num. altres: 1.Set personatges són conduïts d’un en un, per una dispesera (de la qual només sentim la veu), a una mateixa cambra on s’instal·len. Entre ells comencen a establir diversos tipus de relacions. Un parell d’aquests personatges estableix una relació de domini sobre els altres a partir de la violència. La resta s’uneix per escapar d’aquest domini i ho aconsegueix. Quan els dos antics dominadors, ara dominats, intenten recuperar el poder, la veu de la dispesera comença a cridar-los, un per un, perquè surtin. Quan ja no queda ningú, la dispesera introdueix a l’habitació un nou habitant.474 p.ConvivènciaExistencialismePoderTeatre de l'AbsurdObra