Fondevila, JordiPla, XavierFondevila, JordiPla, Xavier2018-11-072018-11-0720032004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3311Tres personatges seuen al voltant d’una taula fent cara de desanimats. El buit envolta la tarima en la qual es troba la taula i els impedeix sortir-ne. L’home 1 és poruc i ha de pensar-se les coses dues vegades. L’home 3, per contra, és decidit i valent, i es dedica a guardar tot allò que arreplega a la seva maleta vigilant que els altres no se n’adonin. L’home 2, d’altra banda, és prudent i intel·ligent, i sap més del que aparenta. Cada cert temps els cau una pastanaga del cel que ells poden rosegar durant només una breu estona. Si arriben tard a col·locar-se correctament, es queden sense pastanaga. En un extrem de la tarima hi ha una bústia que acostuma a estar buida. Una vegada, però, hi troben un telèfon, tot i que l’alegria inicial aviat es converteix en desengany quan s’adonen que, marquin el número que marquin, sempre comunica. Una altra vegada els cau del cel un got, una cullera i una bossa de te, tot i que no poden fer-ne res sense aigua. I més endavant, amb uns prismàtics que pengen de dalt veuen quelcom no gaire lluny, tot i que no poden arribar-hi perquè no poden sortir de la plataforma. Estan condemnats a restar-hi per sempre.17-109EsperaEsperançaExistencialismeFugidaLlibertatSolitudSupervivènciaTeatre de l'AbsurdTeatre gestualObra