Morales i Pujolar, Oriol2025-09-152025-09-1520212025-07https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6288L’Eugeni rep una trucada de la seva tieta Carme: la seva mare ha mort. Quan li entreguen les cendres, no sap què fer-ne. A partir d’aquell moment, pren consciència de la seva pròpia mortalitat i sent la necessitat de reconnectar amb la figura materna. La seva presència i la idea de la mort passen a ocupar un lloc central en la seva vida. Reflexiona sobre la vida i la mort evocant records compartits, recuperant el dialecte de la mare, rememorant converses sobre ocells i pensant en tot allò que va quedar pendent de dir-li. Alhora, comença a observar el seu cos amb inquietud, cercant possibles signes de malaltia, i comparteix aquestes pors amb el seu company, en Dani. Finalment, decideix acomiadar-se llançant, tot sol, les cendres a l’Illa de Buda, al Delta de l’Ebre, el lloc d’on era la seva mare.caMortDolMalaltiaSoledatFamiliaComunicacióObra