Peyró Cladera, Josep PerePeyró Cladera, Josep Pere2021-11-192021-11-1920122021-10-25http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5097La peça es redacta entre els anys 2010 i 2012. No s'especifica el nombre de personatges. Dependrà de cada muntatge, però no cal que n'hi hagi cap. El centre de l'obra són els espectadors, que es deixen guiar per la veu gravada i els mecanismes preparats. A la introducció s'especifica que Joao Siqueiro es va relacionar amb l'inventor català Narcís Monturiol i l'escriptor txec Karel Čapek.Al llarg de set escenes, una sèrie de màquines amb personalitat reivindiquen la figura de l'enginyer portuguès Joao Siqueiro, el qual va investigar la relació entre els aparells tecnològics i l'ànima. Des de l'inici de l'experiència teatral, que apel·la als sentits dels espectadors, a través de fragments de textos suposadament escrits per Siqueiro, i d'altres que simulen reproduir la seva veu, es fa referència als conceptes principals en què va treballar l'inventor: l'empatia i la resposta sensorial de les màquines i el manifest contra l'explotació dels robots.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainÀnimaEnginyeriaNarcís MonturiolKarel ČapekCircTeatre breuRobotObra