Carandell, Josep MariaCarandell, Josep Maria2018-11-072018-11-0719772004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4235-L'obra està basada en la cançó homònima del propi Carandell que cantava Ovidi Montllor. -Altres personatges: una veu en off i un grup de gent del poble. Num. homes actors: 9. Num. dones actrius: 7. Num. altres: 2.En un palau de l'Edat Mitjana hi coincideixen el rei, el joglar i en Manel. El rei és un dèspota que compta constantment totes les seves possessions (arbres, camps, pagesos, etc.) per assegurar-se que ningú l'estafa i que explota els seus súbdits. D'altra banda, el joglar creu en la utopia d'un món basat en l'amor i el gaudi de la natura en el qual els diners no ho facin córrer tot. Finalment, en Manel és un estranger que busca feina i que defensa que al poder només se'l pot derrotar amb el propi poder. Gràcies a en Manel, el joglar s'adona de la infelicitat del poble, i decideix anar a palau a protestar, cosa per la qual és empresonat. En Manel, mentrestant, consciencia el poble que només a través de l'educació podran enfrontar-se al rei. Aquest fet, juntament amb la fugida del joglar de la presó, porta els vilatans a revoltar-se. Tenen la convicció que tot canviarà, però avui en dia la gent encara corre per no fer tard a la feina.10-59AmbicióConflictes socialsConteIdealismeInjustíciaMaterialismePoderTeatre juvenilUtopiaLa cançó de les balances : (Rondalla medieval escenificada)Obra