Casanovas, Jordi2025-09-162025-09-162025-022025-07https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6295En Mateu i l’Eduard han quedat per sopar amb el seu amic Oriol al restaurant d’aquest darrer. Mentre el Mateu no arriba, l'Eduard explica a l’Oriol que ell i la seva dona havien anat a veure una obra de teatre on tot el públic va sortir colpit, però a ell li va provocar incomoditat. L’Oriol es pregunta per què ells mai no han plorat els uns davant dels altres. Més tard, els tres amics reflexionen sobre com demostren els homes les emocions davant d’altres homes. L’Oriol els proposa que acabin de preparar els plats que soparan, perquè justament ha preparat una experiència culinària emocional: tots els plats els remetran a un dia en què no van estar a l’alçada emocionalment com a homes i quan els mengin ploraran. L'Eduard diu que justament és la ràbia acumulada que té l'Oriol dins el que el fa bon cuiner. L’Oriol diu que és conscient d’aquesta ràbia i que una cuinera en pràctiques del restaurant li va dir que precisament per aquest motiu era un mal cap i això el va fer reflexionar sobre el fet de mostrar-se vulnerable. L’Eduard respon que les noies són fràgils i que ell també n’ha estat víctima a la feina perquè s’ha assabentat que una li ha posat una queixa davant del comitè d’empresa. El Mateu, que treballa amb l’Eduard, confessa que ha estat ell qui ha posat la queixa per abús de poder. S’inicia una discussió on l’Eduard acusa els dos amics de conxorxar-se únicament per fer-lo plorar i, per riure’s d’ells, agafa una ceba, l’obre pel mig i plora. L’Oriol li diu que no és una ceba, és un nap i l’Eduard es desmunta emocionalment. L’Oriol agafa una llàgrima de l’Eduard i amb aquesta acaba una salsa. Tots tres amics la tasten i ploren plegats.caMasculinitatAmistatSentimentsGestió emocionalHeteropatriarcatObra