Àvila Castells, RaimonÀvila Castells, Raimon2018-11-072018-11-0719912004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4271En la segona versió coexisteixen les llengües catalana i espanyola (cubana). S'analitza la fascinació recíproca de dues cultures; també el tema de la necessitat del viatge entès com a fugida cap a un paradís inexistent. En una escena, les paraules de Víctor verbalitzen indistintament el discurs real i la veu de personatges somniats. De manera que el receptor no sap del cert si el que sent té lloc en la realitat o en la imaginació de qui parla. Pel que fa als espais, momentàniament s'arriben a confondre les dues habitacions. Per exemple, al moment de clímax, Víctor utilitza indistintament els objectes d'un i altre espai. Hi ha un home i una dona que són blancs i turistes (primera versió) . A la segona versió també , però, el color de la pell no és tan determinant. Num. homes actors: 3. Num. dones actrius: 3. Num. altres: 0.Una parella de catalans viatja a Kènia. Víctor s'enamora d'una nadiua. Ella, tot i estimar-lo li prepara una important estafa. Ell queda desconcertat i rep una bona pallissa. En una segona versió (anomenada "Home santificat a Cuba"), l'argument és pràcticament el mateix. La referència a Cuba, però, accentua la problemàtica colonial alhora que permet una reflexió sobre la decadència d'un estat socialista.ColonialismeComèdiaParellaRacismeTurisme sexualViatgeObra