Rodríguez, Gemma2025-11-082025-11-0820252025-032025-09https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6338La Nora havia estat investigadora a la universitat, on feia estudis sobre viatges en el temps, però ho va deixar per dedicar-se a escriure divulgació científica. El dia abans de la presentació del seu darrer llibre al poble on va créixer, truca al seu editor des de l’habitació d’hotel. Mentre parlen, una dona —la Sara— entra a l’habitació. La Nora creu que li porta el sopar. Quan acaba la trucada i li diu que ja pot marxar, la Sara li explica que treballaven juntes com a investigadores a la universitat. La Nora se la vol treure de sobre, però la Sara li revela que ha vingut per dir-li que les seves investigacions sobre els viatges en el temps eren certes. Li demostra que és veritat advertint-la que, en uns instants, rebrà una trucada que la farà enfadar. Truquen a la Nora per informar-la que s’ha descobert que ha plagiat el seu darrer llibre. La Sara li confessa que l’estima, que fa vint anys eren parella i que la Nora va morir en un accident en aquell mateix poble. Fa molts anys que la Sara viatja entre línies temporals intentant trobar un temps on puguin tornar a ser felices, però cada cop que ho intenta el resultat és pitjor. Les dues dones es besen, i en aquell moment arriba el Manolo, l’editor, per retreure a la Nora el plagi del llibre. Quan el Manolo se’n va, la Nora li demana a la Sara que se l’endugui amb ella. Les dues dones acaben dins d’una bossa de ganxitos, en una altra línia temporal, a la mateixa habitació d’hotel. El Manolo arriba a l’habitació i s’asseu sobre la bossa.59caCiènciaAmorViatges en el tempsPlagiComèdiaObra