Domínguez Barberà, MartíDomínguez Barberà, Martí2018-11-072018-11-07196019952004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4283Eleatzar arriba a casa del seu amic Azael i es troba tota plorosa la seva mare, la qual li explica la història del seu fill. Azael havia hagut de deixar terres i família perquè havia contret la lepra, i havia hagut d’anar-se’n a les muntanyes, però un dia, la notícia que un home sant que guaria malalts i ressuscitava morts s’apropava va omplir-lo d’esperança. Azael i nou leprosos més, un dels quals era Eleatzar, van anar a cercar Jesucrist, que els va curar immediatament. Contents, van tornar a les cases de les quals havien marxat feia anys i van trobar-se que la vida havia continuat sense ells i que no hi tenien lloc. Finalment, després d’anar a buscar Jesucrist a Jerusalem i veure’l crucificat, van adonar-se que hi havia un lloc on encara feien falta: entre els leprosos que van quedar-se a les muntanyes perquè ells no els havien parlat de l’arribada de Jesús. En assabentar-se’n, Eleatzar emprèn també el camí cap a les muntanyes.29-103BíbliaDéuJesúsMalaltiaParàbolaReligióSofrimentSolidaritatObra