Rovira, Carla2026-06-202026-06-2020242025-092026-04https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6406La Zoe i la Dafne són dues dones que van fer un tractament in vitro a la mateixa clínica de fertilitat, però, a causa d'un error del laboratori, una ha gestat l'embrió de l'altra. En adonar-se'n —després del naixement de les criatures— les dues dones inicien una demanda contra la clínica perquè assumeixi la responsabilitat legal que li pertoca i demanen a la jutgessa de poder intercanviar-se les criatures —que ara ja tenen mesos— perquè cadascuna es quedi la seva filla genètica. Enmig d'aquest procés judicial, la Zoe cita la Dafne a casa seva amb l'excusa de trobar-se amb l'advocada, però, quan les dues dones estan a soles, la Zoe li explica que no vol continuar amb el procés, ja que sent que, per a ella, la seva filla és la criatura que ha criat des que va néixer. Aquest canvi en la situació provoca una forta discussió entre les dues dones que posa sobre la taula la diferent concepció de la maternitat que tenen totes dues i el racisme que exerceix la Dafne, que exhibeix com a argument que la filla biològica de la Zoe és asiaticodescendent, com la seva mare. Malgrat les diferències radicals entre els seus posicionaments, les dues dones saben que han de prendre una decisió, però dubten fins a l'últim moment.140 p.caMaternitatFecundació In VitroPares / fillsFertilitatRacismeObra