Prieto, Berta2025-11-172025-11-1720242024-112025-11https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6351Una pel·lícula de Ximena White reconstrueix la vida de Paula Miró, una jove que va créixer sotmesa a la pressió de la seva mare, Petra Miró, perquè es dediqués al ballet. Ja d’adulta, la Paula intenta convertir-se en escriptora, però la relació distant amb la mare i un profund bloqueig creatiu la porten a decidir “fer-se tonta”. Inicia així un procés d’estupidització personal, compartit amb la seva companya de pis, l’Anna, que culmina quan decideix injectar-se bòtox al cervell i queda completament idiotitzada. La pel·lícula de la Ximena rep un Goya, i la premsa destaca com la directora ha treballat a partir dels diaris de la Paula. Però, en una entrevista, la periodista es treu la perruca i es revela que és la mateixa Petra Miró, que explica la seva versió dels fets en rus. Mentre la Ximena prepara una nova pel·lícula sobre la Paula, la seva fama comença a esvair-se i plana la possibilitat que sigui cancel·lada. Finalment, confessa a la seva xicota que en el passat formava part d’un grup de “tontos” que seguien obsessivament la Paula i que, en fugir d’una acció que havien organitzat, es va amagar i va veure tantes pel·lícules que va acabar adquirint cultura cinematogràfica i dedicant-se al cinema. Ara, però, sent la necessitat de tornar als seus orígens: la performance alternativa.95caEstupidesaCulturaCreacióSalut mentalÈxitFamaXarxes socials