Arribas, AlbertArribas, Albert2020-07-152020-07-1520102020-06http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4818Quietes, sobre la sorra, la Marga (una dona madura en vestit de nit) i la Laura (descalça, amb les sabates a la mà), han quedat. La Marga pregunta a la Laura què estudia, tan jove; la noia li recorda a la seva filla. La Laura va responent amb desgana i li segueix el fil. La Marga explica que li va tocar la loteria i que van acabar de pagar la hipoteca, però l'endemà el seu marit va marxar de casa; tot just fa una setmana. La Laura, amb indirectes molt directes, li diu que voldria anar-hi, a casa seva, però la Marga allarga la conversa provant d'obrir ampolles de vi, sucant els peus a l'aigua o fent-se una cabaneta amb cartrons. Quan arriba el moment, s'adona que no ha agafat les claus de casa. La Laura vol marxar, i és just quan s'acomiaden, que sembla que ja es coneixien.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainPares / fillsParellaDivorciXarxes socialsMarMarga a la platjaObra