Berrocal, Yaiza2025-11-122025-11-12202020252025-11https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6344L’any 1996, la Dolores i la seva família guanyen un concurs d’una marca de llet: rebran el seu pes en llet, garantint el subministrament familiar durant sis mesos. Aquell dia, per celebrar-ho, la Dolores deixa que la seva filla Lola es compri el que vulgui per menjar, i la nena descobreix les patates McCain. El sabor de les patates captiva la Lola, que fins ara només havia menjat patates casolanes mal fetes, i veu en la marca un futur millor. La seva devoció cap a la marca la porta a apuntar-se al Club McCain, on envia cartes amb tots els temes que li preocupen esperant rebre consell. La Lola creix, el seu pare es queda sense feina i passa el temps fent maquetes de llocs emblemàtics d’Espanya. El Club McCain passa a ser en línia, i en un dels seus xats la Lola coneix el Damià. L’any 2012, la Lola fa vint-i-dos anys i ho celebra amb la seva mare: el seu pare ha mort d’un atac de cor i el seu xicot, el Damià, l’ha abandonada. La mare no entén les decisions vitals de la filla, que li retreu que ells mai han tingut somnis i que ella, en canvi, sí que en té. La Lola li explica que, aprofitant que, a causa d'un escàndol, les accions havien caigut en picat a la borsa, ha invertit tots els estalvis en accions de McCain. La mare comprèn que per a la Lola les patates McCain representen el que, per a ella, van ser els cupons de llet: cartes a l’esperança. Finalment, la Lola viatja al Canadà per fer una entrevista i treballar a McCain.78esCapitalismeNeoliberalismeSomnisClasse obreraMàrquetingObra