Veiga Giménez, ManuelVeiga Giménez, Manuel2019-07-152019-07-1520062006-102019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4482Davant d'un full immens de color blanc, es troba, estàtic, l'Oriol (adult). Al seu costat, sempre bellugant-se, hi ha l'Ori (nen), amb un llapis gegant de color verd a les mans.L'Ori ha de dibuixar, per l'escola, com s'imagina a si mateix de gran. El resultat és l'Oriol, que, mentre va essent creat, va donant ordres a l'Ori sobre com l'ha de pintar. Per fi, l'Ori es rebel·la contra tant color gris i negre, la corbata i el desig incessant de diners: combat la fòbia als colors del seu jo futur i l'esborra, se'n desdiu. Dibuixarà un senyor Oriol tacat de verd, que s'asseu als bancs del parcs a pintar llangardaixos, que no té por dels colors vius i que es deixa pintar un cor enorme de color vermell. Així vol ser ell, i ningú no el doblegarà, ni li matarà aquesta imaginació tan lliure.151 p.FuturInfantesaTeatre infantilIdentitatSomniObra