Plana Rusiñol, David2026-07-292026-07-2920012023-022026-07https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6454L'Annabel —la jutgessa—, en Víctor —el pèrit de l'assegurança—, en Jordi —l'agent rural— i en Cristian —el testimoni— es troben a la vora d'un riu enmig del bosc per reconstruir la mort d'una dona gran que s'hi va ofegar uns dies enrere. La versió que en Cristian ha donat és que la dona s'havia perdut pel bosc, que ell la va trobar enmig d'una tempesta, que es van refugiar de nit en una cabana i que l'endemà, com que era perillós travessar el pont per la pluja, van intentar travessar el riu amb una corda i la dona es va ofegar. Els altres no s'acaben de creure la versió d'en Cristian i l'interroguen al lloc dels fets. Quan una tempesta els sorpren, els quatre es refugien a la mateixa cabana on en Cristian s'havia refugiat amb la dona. Durant la nit, espantats pels sorolls del bosc, els quatre s'alteren: es barallen, es fan promeses d'amor i confessen els seus desitjos. L'endemà, davant la insistència dels altres tres, en Cristian explica que ell i la dona gran van tenir relacions sexuals la nit que van passar junts a la cabana i que la dona no va tenir cap accident, sinó que es va ofegar mentre nedava tranquil·lament al riu i li demanava a ell que l'acompanyés. Tot i que la nova versió no acaba de convèncer els altres, finalment decideixen donar-la per bona i marxar aprofitant que ha tornat a sortir el sol. Mentre es preparen per fer-se una foto de record al costat del riu, en Cristian rellisca i cau. Els altres personatges no fan res per salvar-lo mentre ell s'ofega, i se sent la veu d'una dona que el crida.406 p.caNaturaInvestigació criminalAmorJustícia (sistema judicial)VellesaJoventutLa puresaObra