Vizcarro, Núria2026-06-202026-06-20202420242026https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/6404Text escrit en el marc del XI Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación SGAE.La mare de l'Amanda fa poc que utilitza cadira de rodes després de patir un accident domèstic. Com que, a causa de la seva feina, no li pot proporcionar totes les cures necessàries, l'Amanda visita una oficina de vida independent gestionada per una entitat que ofereix assistència a persones amb diversitat funcional. Allà l'atén en Benito, un voluntari de l'associació que també utilitza cadira de rodes. El Benito, a més d'iniciar els tràmits per atorgar un assistent a la mare de l'Amanda, intenta fer-li veure que ha d'aprendre molt més sobre la realitat de les persones amb diversitat funcional per deixar de cometre constantment microagressions capacitistes de les quals ni tan sols és conscient. L'Amanda se sent sobrepassada per la situació i això fa que les trobades amb en Benito siguin tenses. A més, l'Amanda fa unes setmanes que experimenta problemes de visió als quals inicialment no donava importància. Després de moltes proves mèdiques, però, a l'Amanda li diagnostiquen retinosi pigmentària, una malaltia degenerativa que produeix una progressiva pèrdua de la visió. Aquest diagnòstic sacseja completament la vida de l'Amanda i la seva manera d'entendre les discapacitats i fa també que en Benito es torni més empàtic, fet que propicia l'inici d'una nova relació entre tots dos que sembla anar més enllà de l'amistat.486 p.esDiversitat funcionalCapacitismeRelacions humanesEntitats socialsObra