Veiga Giménez, ManuelVeiga Giménez, Manuel2019-07-172019-07-1720072007-102019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4484Una dona rica i elegant compra el ronyó d'una altra dona, que el ven per necessitat. Aquesta ja du un ull tapat per haver venut la còrnia; és el recurs que ha trobat per poder fer créixer els seus fills. La transacció s'ha dut a terme a la Xina, per tal de mantenir total discreció: la dona rica ha pagat el viatge de les dues, i diuen, irònicament, que fan turisme de trasplantament. Parlant, la receptora fa gala de ser de ment més oberta que el seu marit, que és declaradament xenòfob, però, a mesura que avança la conversa, la dona de l'ull tapat veu de quin peu calça i li diu, orgullosa, que és gitana i que li ha passat una malaltia tan infecciosa com ella. Com a donant no altruista, no tenia per què declarar cap malaltia. Una somriu, l'altra plora.100 p.XenofòbiaTeatre breuImmigracióIl·legalitatDinersTurismeObra