Un astronauta udola a la lluna

Abstract

Una nau espacial amb dos únics tripulants és en missió secreta a centenars de quilòmetres de la Terra. Per qüestions horàries, els astronautes no coincideixen mai -quan un vetlla i pren cura de la nau i de la missió, l'altre dorm-. El tedi de les hores a la nau, la solitud i la conciència de la pròpia insignificància que, abruptement li ha proporcionat el contacte momentani amb la grandesa de l'univers, porten a l'astronauta protagonista (1 m-28), a reproduïr, amb la complicitat de l'ordinador de la nau, escenes de la vida quotidiana, a inventar històries, a encarnar personatges que ell mateix imagina que viuen a la Terra. Al final, boicoteja la missió, es menja al seu company d'expedició i s'autoproclama Déu, en un intent desesperat de defugir la mesquinesa dels éssers humans. Des de la Terra envien un projectil per destruir la nau i acabar amb la seva revolta; en l'últim moment, la nina inflable que ell mateix havia foragitat de la nau, l'acull en una de les seves mans gegantines, salvant-lo del desastre.