L'Espiral : Exercici d'autofàgia

Abstract

Un guàrdia vigila ininterrompudament una petita sala on desemboquen dues cel·les d'una presó. Els dos presos no paren de parlar des de l'interior de les cel·les, entestats a rebre alguna resposta del guàrdia, que no parla mai. De vegades aconsegueixen que el vigilant engegui la ràdio una estona, però d'altres, també són víctimes de les seves ires. Tots els dies semblen terriblement iguals i, quan el telèfon sona, cosa molt poc freqüent, els presos recorden que fora, més enllà de les parets de la presó, hi ha un món amplíssim. Llavors planegen fugues impossibles que ells mateixos avorten, per tornar als rituals absurds que despleguen amb el vigilant. En aquests intents, els presos es canvien les identitats i se'n creen de noves, fins al punt de perdre la noció del temps i de la seva identitat, tot en una espiral que no acaba mai.