Silenci de negra

Abstract

El 1943 el compositor Philippe Batellier accepta dirigir l’Orquestra del Marne que promou el general Petain, fet que posa en contra seva el seu fill Patrick, membre actiu de la resistència. També n’havia sigut membre la seva xicota Hélène, però des de la victòria nazi es mostra molt prudent. Un dia, s’encarrega a Philippe un concert a París en el qual assistirà Goebbels. Bernard Loubet, el primer violí de l’orquestra, proposa acabar el concert amb La Marsellesa, acte que seria altament revolucionari. Tot i l’oposició de Philippe i d’André Rouaud, l’administrador de l’orquestra, Bernard decideix tirar endavant el pla amb l’ajuda de Patrick. Algú, però, els denuncia, i tots dos són detinguts abans del concert i, poc després, afusellats. Després de l’alliberament nacional, el poble linxa André perquè el creu culpable d’aquestes morts. Tres anys més tard, el 1947, Philippe, qui ara viu amb Hélène, rep la visita del fill d’André, Marcel. Ve a venjar-se, ja que sospita que va ser ell qui va denunciar Bernard i el seu propi fill. La conversa, però, portarà a descobrir que la veritable autora de la denúncia va ser Hélène: tot i que feia veure que era procliu al col·laboracionisme, formava part de la resistència, i a vegades va ser necessari sacrificar vides insignificants per salvar-ne de més importants.