Melodia de saxo

Abstract

L’obra constitueix un monòleg que el personatge de Teatre dirigeix a la seva raó de ser, el públic. Teatre reconeix que està al seu servei i que el seu objectiu és aconseguir que el públic maduri i a la vegada frueixi, tot i que de cap de les maneres vol resultar didàctic. Necessita el públic, tot i que l’acusa de ser el responsable de moltes de les seves ensopegades. Teatre mostra al públic els móns als quals podrà transportar-lo: els de Hàmlet, Ofèlia, Don Joan, etc. Teatre se sent feble, indefens i desatès, però està disposat a donar al públic una altra oportunitat si torna a escoltar-lo, ja que ell l’estarà esperant demà, demà passat i sempre.