Antígona o la sement enterrada

Abstract

Després de la mort dels germans Etèocles i Polinices, Creont assumeix el govern de la ciutat de Tebes. Antígona i Ismene li recriminen que tracti Etèocles com un heroi, quan de fet era un tirà, i que Polinices sigui enterrat sense cap mena de cerimònia. Temps després, però, Ismene va a veure Antígona per demanar-li que deixi de fer-se la víctima i participi en les decisions de la ciutat. Fins i tot li suggereix que parli en nom de Polinices, que Creont i el consell estan disposats a escoltar-la. Antígona, però, s’hi nega, car ho veu com una claudicació. Llavors desenterra el cadàver de Polinices i el passeja per tota la ciutat fins que la detenen abans que el poble la linxi. Creont l’avisa que la tancarà en un manicomi. Antígona accepta el seu destí, però abans recorda que Etèocles va morir perquè el poble estava fart del seu despotisme i ell era conscient que, o moria com un heroi, o seria enderrocat. Creont va assumir el poder per democratitzar el país i, una vegada fet això, deixar la política i dedicar-se als negocis. Per tant, d’altruisme en Creont, res de res. Antígona és tancada, però el fill de Creont decideix recollir-ne el testimoni.