Tartan dels micos contra l'estreta de l'ensanxe : Fantasia de la ceba, molt poc brechtiana, realitzada en Terenciscope i unes pinzellades de technicol
Data de redacció1972
Paraules clauAventura; Burgesia catalana; Classes socials; Comèdia dramàtica; Condició de la dona; Diners; Matrimoni; Moral; Paròdia; Sexualitat; Tarzan
Nombre de personatgesP6 H2 D4
EspaiLa selva africana; coberta d'un transatlàntic; interior d'un pis.
Resum
Tot seguint els consells d’un programa radiofònic de confidències femenines, la Montserrat, una senyora barcelonina, ha anat a la selva africana a buscar el seu marit, un prohom català que s’hi havia desplaçat anys enrere per estudiar els costums d’una cultura minoritària. A la Montserrat l’acompanya el Ventura, un notari que la festeja.
En arribar-hi es troben el Tartan, un salvatge educat per les feres que parla en bell catalanesc, que els explica que el marit d’ella va ensenyar-li a parlar i llegir els clàssics catalans abans de morir. Assumint la viduïtat, la Montserrat confessa una vida sexual reprimida i es llença a braços del notari. Però en una acció desafortunada, el notari assassina la goril·la mare de Tartan i, en venjança, Tartan mata el notari. Així que la Montserrat decideix endur-se el salvatge roussonià cap a Barcelona, però al cap de poc d’arribar li criden l’atenció perquè tot Barcelona malparla d’aquesta unió impura. La Montserrat es redimeix, educa Tartan sota els costums catalans i transforma aquell salvatge apassionat en un burgès, més preocupat per la rendibilitat del negoci que per les “maladies de l’amour”.
En arribar-hi es troben el Tartan, un salvatge educat per les feres que parla en bell catalanesc, que els explica que el marit d’ella va ensenyar-li a parlar i llegir els clàssics catalans abans de morir. Assumint la viduïtat, la Montserrat confessa una vida sexual reprimida i es llença a braços del notari. Però en una acció desafortunada, el notari assassina la goril·la mare de Tartan i, en venjança, Tartan mata el notari. Així que la Montserrat decideix endur-se el salvatge roussonià cap a Barcelona, però al cap de poc d’arribar li criden l’atenció perquè tot Barcelona malparla d’aquesta unió impura. La Montserrat es redimeix, educa Tartan sota els costums catalans i transforma aquell salvatge apassionat en un burgès, més preocupat per la rendibilitat del negoci que per les “maladies de l’amour”.
Notes
- Els personatges de la Senyora Rovell i La Fada els interpreten per actors per donar la sensació de transvestisme,segons la voluntat de l'autor.
- Altres personatges: veus en off, 2 soubrettes i diversos negres.
Num. homes actors: 2. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 4.
- Altres personatges: veus en off, 2 soubrettes i diversos negres.
Num. homes actors: 2. Num. dones actrius: 2. Num. altres: 4.
EspectacleTartan dels micos contra l'estreta de l'ensanxe
Director/sMoix, Ramon
TeatreTeatre Romea (Barcelona)
Data de l'estrena1974-2-8
Enllaç a 'Bases de Dades d'Espectacles'https://hdl.handle.net/20.500.12268/130181
Presentació / IntroduccióCapmany Farnés, Maria Aurèlia
EditorialEdicions 62
LlocBarcelona
Data de publicació1974
Pàgina/es11 - 121
Col·leccióEls llibres de l'escorpí. Teatre / El Galliner;24
Notes bibliogràfiques
Enllaç al catàlegVeure fitxa
Informació proporcionada per l'autor2004-01-01
Darrera actualització2018-11-07