Vivalda o l'Àfrica tenebrosa

Abstract

En començar una representació, dos homes i una dona s'encarreguen d'exaltar el públic de la sala: el dos homes expressen tot un seguit de disposicions que exigeix l’autor, i que la dona s’encarrega immediatament de desvirtuar tot demanant al públic el reconeixement al treball actoral. Animat per aquestes arengues, un espectador irromp a escena per a protestar fervorosament i demanar compromís col·lectiu. Passat aquest rebombori s’inicia l’obra, que transcorre a través de diàlegs estrambòtics entre tres personatges disfressats grotescament. Durant la representació es farà referència a engatjaments vitalicis, peticions a la UNESCO, al Brusi, als catedràtics supernumeraris de la vida uterina permanent o fins i tot es narra una balada-reportatge. L’escenificació acaba bruscament quan els actors tornen a dirigir-se al públic per a demanar un col·loqui sobre teatre i compromís. En aquests moments algú apaga els llums, fa desaparèixer els actors i fa fora els espectadors.