Eurídice i els titelles de Caront : Òpera per a mezzo-soprano, baríton i titellaire

Abstract

Mentre assaja el personatge d’Eurídice, a la Sofia li han diagnosticat una malaltia molt greu i s’ensorra. A pesar de tindre contractes en els millors teatres del món i del suport constant d'Òscar -company de repartiment i amic íntim- Sofia tan sols troba consol en els titelles que actuen al davant del teatre. Aquesta representació que veiem dels titelles esdevé la representació del món interior de Sofia. Putxinel·la figura el costat positiu i esperançador de la noia, perquè és l’únic capaç de burlar-se de la mort. Així, davant la incomprensió d’Òscar als seus problemes, Sofia estableix un lligam d'amistat cada vegada més estret amb Putxinel·la. Darrere del titella no s’hi amaga cap titellaire, i a pesar d’això Sofia troba en ell la tendresa que necessita. Gelós de Putxinel·la, Òscar va decidit a matar-lo, però Sofia s’hi interposa i és ella que rep la punyalada mortal.