Un altre Wittgenstein, si us plau o L'holocaust

Abstract

Al 1951, mentre un assassí de masses massacra els estudiants i els professors del campus de Cambridge, Wittgenstein reflexiona sobre la seva vida i la seva filosofia. A través d'un monòleg interior es reflecteix el desordre de qualsevol ment humana, que salta de pensament en pensament de forma indiscriminada. Wittgenstein combina explicacions autobiogràfiques (com que els seus tres germans es van suïcidar i que després d'això no trobava el sentit a la vida i va decidir renunciar a la seva herència i fer-se mestre rural, o que va ser quan va llegir el Resum dels evangelis de Tolstoi que va començar a creure en Déu) amb qüestions filosòfiques basades sobretot en el seu propi Tractatus: el món és real però el sentit del món no està en la seva realitat, està fora del món. Es pregunta, per exemple, com explicar a algú el que significa entendre la música o com compartir amb un daltònic una mateixa nomenclatura dels colors.