No parlis amb estranys (fragments de memòria)
Fecha de redacción2013
Número de personajesP19 H8 D11
Resumen
L'obra és un clam a la memòria històrica a través de diferents històries que retraten les misèries de la guerra, l'exili i la postguerra.
Dos germans que descobreixen que la casa familiar no és seva, sinó que els seus avis la van expropiar quan els que hi vivien es van exiliar, i que ara reben una carta de la neta dels propietaris reclamant una placa a la façana que recordi aquesta història públicament; una filla de família poderosa i adinerada que descobreix que és adoptada perquè la seva mare biològica era a la presó i el metge li va prendre la criatura; una dona de partit que ha patit tortures i ha estat a la presó i que quan surt les altres dones li giren l'esquena; un metge franquista que va predicant per tots els mitjans que les dones, els republicans i els seus fills han de ser reeducats per la doctrina del règim; i moltes històries a través de fotografies d'avis amb rostre trist després d'haver passat pel front, per la presó, pels camps de refugiats i pel silenci.
Dos germans que descobreixen que la casa familiar no és seva, sinó que els seus avis la van expropiar quan els que hi vivien es van exiliar, i que ara reben una carta de la neta dels propietaris reclamant una placa a la façana que recordi aquesta història públicament; una filla de família poderosa i adinerada que descobreix que és adoptada perquè la seva mare biològica era a la presó i el metge li va prendre la criatura; una dona de partit que ha patit tortures i ha estat a la presó i que quan surt les altres dones li giren l'esquena; un metge franquista que va predicant per tots els mitjans que les dones, els republicans i els seus fills han de ser reeducats per la doctrina del règim; i moltes històries a través de fotografies d'avis amb rostre trist després d'haver passat pel front, per la presó, pels camps de refugiats i pel silenci.
Notas
NdA: L'ordre de les escenes no cal que sigui necessàriament el de l'espectacle final. Les peces d'aquest trencaclosques poden canviar d'ordre.
La posada en escena hauria de ser, encara que sembli paradoxal, no realista, més aviat onírica, i hi hauria de predominar la recerca de l'humor i la bellesa, sense els quals la representació de l'horror es fa gairebé impossible.
La posada en escena hauria de ser, encara que sembli paradoxal, no realista, més aviat onírica, i hi hauria de predominar la recerca de l'humor i la bellesa, sense els quals la representació de l'horror es fa gairebé impossible.
EspectáculoNo parlis amb estranys (fragments de memòria)
Director/esTornero, Helena
FestivalProjecte T6
TeatroTeatre Nacional de Catalunya. Sala Petita
Fecha del estreno2013-04-03
Enlace a 'Bases de Dades d'Espectacles'https://hdl.handle.net/20.500.12268/126816
TítuloNo parlis amb estranys: fragments de memòria
ProloguistaMiñarro, Anna
EditorialArola Editors
LugarTarragona
Fecha de publicación2013-12
Página/s148
ColecciónTextos a part. Teatre contemporani;107
Enlace al catálogoVer ficha
Última actualización2019-07-18