Drafting date2012
Number of charactersP2 H1 D1
SpaceSala polivalent; despatx general; despatx d'Ot; vestidors del personal; magatzem del teatre; rebedor; vestíbul; entrada del personal; escenari.
Abstract
L’Ia ha de fer una valoració del personal de l’empresa en què treballa l’Ot, un teatre. Ell està nerviós i empipat per aquest procés que li fan passar i el seu propòsit és sobreviure, així que, després de la primera trobada, l’Ot segueix minut a minut què fa i deixa de fer l’Ia. Els dos s’amenacen mútuament. Al cap d’un temps, l’Ot i l’Ia tornen a trobar-se. Ell vol demanar-li que deixi estar el seu informe, ja que l’han ascendit, i ella ve a buscar explicacions, perquè creu que és obra seva que l’hagin acomiadat. L’Ot li ofereix treballar a la seva empresa, de vigilant nocturna; Ia accepta. Van passant els dies i la seva relació es va fent més propera, fins que acaben embolicant-se al magatzem. L’Ia va entenent l’entramat de corrupció que s’amaga dins del teatre, i també el motiu que hagin ascendit l’Ot: sap mirar a una altra banda, acatar ordres i no preguntar. L’Ot, per fi, vol plantar cara als seus superiors i ordeix un pla, una mena de robatori. Per netejar-se les mans, carrega el mort a l’Ia i l’acomiada; però, ella s’hi torna i, sense que ell ho sàpiga, fa que tots els seus companys vegin com es delata dalt de l’escenari.
TitleL'inútil
EditorArola Editors
PlaceTarragona
Date issued2012-11
Page/s98
CollectionTextos a part. Teatre contemporani.;102
Link to catalogueView record