Estripar la terra

Abstract

En Lluís i en Raül treballen des de tota la vida a la casa de cultura del seu poble. La seva amistat, però, s’ha anat esquerdant per la seva relació laboral i els nombrosos canvis a què han anat sobrevivint. Ara mateix la situació no és gens fàcil i els fa estar constantment en estat d’alerta l’un vers l’altre. Arriba en Miquel, un nou veí del poble que en Lluís coneix, i li ofereixen que col·labori desinteressadament en aquest espai per ajudar-los amb el festival. El poble n’està encantat i ell hi posa moltes ganes. Apareix un paper que conté una notícia de fa uns dotze anys sobre un noiet de quinze que es diu igual que en Miquel. Això fa que acabin desconfiant absolutament d’ell i es retreguin que l’hagin incorporat a l’equip, alhora que s’evidencia la fragilitat del seu vincle i afloren misèries pròpies, recels i traïcions mútues. En Miquel els acusa d’inculpar-lo sense saber-ne res, i de no deixar espai a algú en la seva situació per refer-se, viure la seva vida i fer un camí propi, allunyat d’un passat que segurament el turmenta.