Follow the White Rabbit: exiliar-se (o no)

Abstract

Monòleg de setanta-cinc minuts per a una actriu de quaranta anys. Ha passat un any des que la Victòria va haver de prendre la decisió més important de la seva vida: anar a la presó o exiliar-se davant de la imminent declaració que havia de fer davant d’un jutge per uns fets de desobediència poc fonamentats. Veient els precedents d’altres companys, era clar que tot acabaria en ingrés penitenciari. La Victòria ens explica com van ser les vint-i-quatre hores següents a rebre la notificació de la fiscalia, tot el que va viure i sentir, i la decisió final que va prendre. Un any després ha vingut a passar comptes amb el seu passat per poder fer les paus amb el present i encarar el futur. És una obra generacional, ja que més enllà dels fets polítics i socials que tracta, la qüestió fonamental que subjau és què fer amb la teva vida quan arribes a la quarantena i no has acabat de trobar el teu camí. A vegades un contratemps vital suposa, de retruc, una oportunitat, potser l’última, de fer el canvi que realment necessites?