El professor

Abstract

Ell no vol ser fred com el seu pare, que mai no participava en cap feina de casa ni molt menys es cuidava d’ell: tan sols es limitava a portar diners. Ni l'agafava en braços, ni li canviava els bolquers, ni li feia regals. El dia que va néixer el seu fill, li va voler donar en braços, cerimoniosament, al qui seria el seu avi, però ell el va rebutjar. Des d'aleshores va decidir que seria tot el contrari que el seu pare, i que passaria tants moments com pogués amb el seu fill, sense escatimar cap petó ni abraçada. Ara el pare va a veure el professor, perquè el nen li ha explicat que l'ha pegat. El professor diu que és mentida, que no l'ha pegat, però que sí que l'ha fet fora de classe perquè l'ha insultat: li ha dit "fill de puta". El pare l'excusa, dient que no sap ni què vol dir, i que als nens els fa gràcia dir paraulotes. Però el professor li diu que no s'enganyi, i li ensenya una redacció que el seu fill ha fet. Ha quedat aprovada, perquè escriu molt bé, però el contingut és inadmissible: expressa com veu el seu pare, un calçasses que treballa a l'empresa paterna i que l'avi vol acomiadar, i diu que desitjaria que es morís, que agafés una depressió i se suïcidés, que és absolutament mediocre i que prefereix mil vegades la seva mare. El pare s'excusa i diu que se n'ha d'anar, que si no farà tard a una reunió que té amb el cap de l'empresa: el seu propi pare.