Data de redacció2015-10
Nombre de personatgesP1 H1 D0
EspaiAl centre, cobert per un llençol, hi ha un objecte de poc més d’un metre d’alçària.
Resum
Un boiximà mor al Kalahari sud-africà el 1830 de pulmonia i és desenterrat, dissecat i embetumat fins que, el 1916, acaba exposat al Museu d’Història Natural de Banyoles. Això no obstant, la moralitat dels catalans canvia i, l’any 2000, en considerar-se poc ètica la seva exhibició, el boiximà és expulsat del museu i enterrat una segona vegada a Botswana. Tanmateix, en ser tan lluny de la seva tomba original, el boiximà aconsegueix desenterrar-se ell mateix per tornar al Kalahari i retrobar-se amb els seus. Però el 1847 els colons europeus van convertir la seva terra en un camp de mort i extermini i, quan hi torna, ja no hi queda res. Així, el boiximà decideix tornar a Catalunya, buscar feina i esdevenir un català de ple dret. D’aquesta manera, comença un periple per terres catalanes fins a acabar trobant el seu lloc al monestir de Montserrat.
Notes
Aquest text és resultat del III Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación SGAE.
TítolIII Laboratorio de Escritura Teatral
Presentació / IntroduccióRiera, Pere
EditorialFundación SGAE
LlocMadrid
Data de publicació2016
Pàgina/es568 p.
Col·leccióTeatroautor;192
Notes bibliogràfiques
Hi participen: Paco Bezerra, Zo Brinviyer, Arturo Echavarren, Fernando Epelde, Iñigo Guardamino, Alberto Ramos.
Text escrit en llengua castellana.
Enllaç al catàlegVeure fitxa