Shoá

Abstract

L'Eugenia i la Laura es retroben. Són àvia i neta. La jove ha fet un viatge per Europa i retorna a la casa familiar, a l'Argentina, després d'una llarga temporada. La felicitat del rencontre fa que decideixin rememorar records del passat i l'anciana explica la tumultuosa història de la seva vida. De família jueva i polonesa, durant la seva infantesa va assistir a l'auge del nazisme i en va patir les conseqüències. El relat en present (la conversa entre les dues) i els records (de les vivències passades) es mesclen sobre l'escena i permeten que s'expliquin uns fets coneguts per tots. Però en aquest cas es fa des d'una mirada personal, cosa que els recobreix d'humanitat i sensibilitat. A més de rememorar els successos històrics, el text invita a reflexionar sobre les herències culturals familiars i com aquestes afecten les noves generacions.