La extraña pero verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte
Data de redacció1994
Nombre de personatgesP8 H6 D2
EspaiUn despatx vell amb parets plenes de lleixes amb llibres polsegosos de totes les mides i colors.
Resum
Un home de cent quatre anys seu al seu escriptori reflexionant. De cop i volta se li apareix un boig graciós amb una pistola que comença a increpar-lo, a qüestionar-lo i a demanar-li amb insistència que li digui qui és, si és que realment sap qui és. Com que l'home no sap contestar, el boig se l'emporta davant d'un capellà que comença a interrogar-lo com si fos un jutge i li demana que confessi quins pecats ha comès. L'home no és conscient d'haver comès cap pecat. A partir d'aquest moment comencen a aparèixer altres personatges, com per exemple un cavaller del passat que demana que executin l'home immediatament o un treballador del metro que l'acusa d'haver-se passat quaranta anys llegint el diari cada matí al metro sense adonar-se del que passava al seu voltant. També apareix una dona amb qui l'home havia tingut una relació durant l'Alemanya de la 2a Guerra Mundial, o una noia jove que qüestiona el capellà en el seu dogma.
D'alguna manera entenem que l'home és al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.
D'alguna manera entenem que l'home és al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.
Informació proporcionada per l'autor2022-11-12
Darrera actualització2022-11-25