Inflexió

Abstract

Una dona d'uns seixanta-cinc anys espera al menjador de casa seva que arribin els seus fills. Els ha demanat que s'esperin a baix i que no pugin fins que no hi siguin tots tres: els vol explicar que ha decidit divorciar-se de l'Ignasi -el seu marit i pare dels tres fills- i prefereix fer-ho de cop, per no haver-ho de repetir cada vegada. Mentre espera que els tres germans arribin, nerviosa, repassa la relació que ha tingut amb l'Ignasi. Recorda com es van enamorar després de conèixer-se en un viatge a Montserrat, com es van casar i van anar a viure junts molt joves, com van arribar els fills i com, a poc a poc, va anar sentint com l'Ignasi es preocupava només de la feina i la deixava sola criant els seus fills i encarregant-se de tot el que calia fer a casa. Mentre recorda tot això, envoltada de les caixes del trasllat, arriba fins i tot a dubtar. Però ja ho té decidit: avui explicarà als seus fills que se separa i marxa de casa.