Cerca
Ara mostrant els elements 41-80 d 445
L'amor retrobat
Comamala Valls, Romà
- 1990
Aloysia, viuda de Mozart, ha decidit posar fi a la seva relació amb el seu amant, Karl, i consagrar la seva vida a difondre l’obra del seu difunt espòs. Karl, vençut per la memòria de Mozart, accepta la derrota i marxa ...
Vincent
Comamala Valls, Romà
- 1990
Louise, una puta, jura a Vincent, un pintor, que l'estima tal com és, tot i que ell sigui geperut i camacurt. Però Vincent no se la creu i la fa fora. Vincent resta sol a casa i llavors comença a ofegar-se, li costa respirar, ...
Orland furiós
Comamala Valls, Romà
- 1990
Els cavallers Oliver i Brandimart estant buscant el seu amic Orland per ajudar-lo en la seva bogeria d’amor. En un altre cantó del bosc, Orland es desespera per l'amor no correspost. Allí troba Angèlica, el seu gran amor, ...
El comiat de Vera
Comamala Valls, Romà
- 1990
Vera, una bella dona de 35 anys, ha decidit morir i prepara amb la seva criada el que serà la seva última aparició en societat en una festa que ha organitzat. A la festa, s'adona que un jove poeta s'ha enamorat d'ella i ...
El punyal d'Herodes
Comamala Valls, Romà
- 1990
Marianna explica al seu marit Herodes el fatal destí que li ha pronosticat un home que interpreta les constel·lacions. Herodes no en fa cas i es burla de les prediccions, i el destí, molest per la reacció d'Herodes, promet ...
Roger i Bell-Esper
Comamala Valls, Romà
- 1990
Roger ha destinat la seva vida a ser un gran cavaller per tal que la seva enamorada el tingui en bona consideració. Per mediació d’una dama de la cort, Roger aconsegueix una cita amb la princesa Bell-Esper. La dama l’adormirà ...
La reina Ysabeau
Comamala Valls, Romà
- 1990
La reina Ysabeau es lamenta que ha estat escarnida pel seu amant. Per això ha quedat amb ell aquella nit i ha llogat quatre sicaris perquè el matin. Quan ell arriba la reina el rep molt tendrament i en el moment assenyalat ...
La balada de Leonora
Comamala Valls, Romà
- 1990
Leonora es lamenta a la seva criada d'estar quatre anys esperant el seu enamorat amb qui s'havia jurat fidelitat eterna en la vida i en la mort. Però aquest arriba i s'escapen plegats cap a un cementiri. Allí Leonora ...
El veritable espòs de Clorinda
Comamala Valls, Romà
- 1990
Clorinda explica a la seva criada que té por del seu marit ja que hi ha dies que és molt agressiu i dies en què és molt tendre i no acaba d'entendre el per què. Aquella mateixa nit descobreix la veritat: està casada en ...
Pan
Comamala Valls, Romà
- 1990
Pan, un ésser mitològic de la Grècia antiga, ens explica una part de la seva vida: des del seu naixement fins a la pèrdua de la seva estimada que fugint d'ell es va convertir en joncs i dels quals ell se'n feu una flauta ...
Peccavi
Comamala Valls, Romà
- 1990
El Baró es lamenta d'haver assassinat la seva dona ara fa quatre anys. Des d'aleshores el remordiment no el deixa viure. Decideix desenterrar la seva dona perquè el perdoni, però aquesta s'hi nega ja que si ho fa, ell ...
Alí Babà
Comamala Valls, Romà
- 1990
Alí Babà es troba davant la Roca i diu les paraules màgiques perquè s’obri, però la roca no es mou. Ell li implora, li suplica i intenta fer-li pena fins que acaba morint d’esgotament. Moments abans de morir, els lladres, ...
Segimon
Comamala Valls, Romà
- 1990
Segimon és tancat en una torre per tal que no mati i destroni el rei, el seu pare. El poble, cansat de la tirania del rei, l’allibera. Però Segimon decidirà lliurement retornar a la torre, per així vèncer el destí i atrobar ...
La dama de Monza
Comamala Valls, Romà
- 1990
Al final de la seva vida, Virgínia de Leiva, expriora del Convent de Santa Margarida, explica com, a causa de l’apassionada relació que mantenia amb un home, es va veure obligada a mentir, a matar, a fugir del convent per ...
Alexandre i el Destí
Comamala Valls, Romà
- 1990
Alexandre el Gran, estirat a terra i agonitzant, suplica al Destí que no posi fi a la seva vida, però aquest fent honor al seu nom li recorda que ho ha tingut tot a la vida i l'hi pren.
Saül
Comamala Valls, Romà
- 1990
Saül està perdent la guerra contra David i els filisteus, per això va a visitar en una cova una pitonissa per saber per què Déu l'ha abandonat. La pitonissa li revela que morirà al cap de poc juntament amb els seus fills. ...
A la porta del paradís
Comamala Valls, Romà
- 1990
Gilgamesh i Enkidu es dirigeixen a la porta del Paradís amb la Flor Màgica que els ha d’obrir la porta. Quan hi arriben, una serp pica Enkidu i el mata. Ursanabi, l’àngel que vigila la porta, demana a Gilgamesh, que està ...
Un pròleg
Comamala Valls, Romà
- 1990
Un actor surt a escena 5 minuts abans de començar la funció. En aquests minuts aprofitarà per fer una reflexió sobre el seu treball d’actor fins que uns tramoistes li fan senyals perquè abandoni l’escena per tal que comenci ...
Dionís
Comamala Valls, Romà
- 1990
Dionís apareix a l'escenari per explicar al públic la seva vida i arribar a la conclusió que l'única forma per no notar la solitud i el rebuig és anar ebri.
El instante
Cunillé Salgado, Lluïsa
- 1998
Les quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la ...
Fedra
Comamala Valls, Romà
- 1990
Fedra apareix a l'escenari turmentada pel seu passat. Ironitza de la gent que ha fet adaptacions literàries de la seva vida, tot recriminant que aquest continu parlar d'ella faci que hagi de seguir vagant pel món convertida ...
El gran Pan ha mort!
Comamala Valls, Romà
- 1990
El capità Thamus, acompanyat del mariner Neleu, busca el cadàver de Pan que ha mort fa poc. Durant la recerca es troben amb les nimfes que es lamenten de la pèrdua i imploren a Thamus perquè agafi la flauta de Pan i la ...
Bel·lerofont -2
Comamala Valls, Romà
- 1990
Bel·lerofont es lamenta d'haver mort Quimera, un monstre que aterroritzava la ciutat de Cària, ja que la seva existència donava sentit a les seves vides.
Mareig
Sánchez Zaragoza, Jordi
- 1996
En un vaixell que va cap a Mallorca conflueixen tretze personatges d'edat i condició diversa. La seva trobada a bord origina situacions disbaratadament vodevilesques.
Kràmpack
Sánchez Zaragoza, Jordi
- 1996
Com en l'obra d'Anne Jellicoe, "El Knack", el conflicte apareix quan una noia se'n va a viure amb tres nois que comparteixen pis. Amb la convivència sorgeixen sentiments contradictoris relacionats amb l'amor, l'amistat i ...
Berna
Cunillé Salgado, Lluïsa
- 1994
Vuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha ...
La trobada
Peyró Cladera, Josep Pere
- 1994
En la nit de Nadal, un parell d'amics tenen el costum d'anar de putes. La presència d'una jove aliena al ritual desemmascara els sentiments ocults dels personatges.
La substitució
Bergonyó Aroca, Jordi
- 1995-Juliol
Després de molts anys, l'Albert i en Lluís es retroben en un teatre. Són del mateix poble i, de petit, l'Albert era conegut com 'El boig petit'. L'Albert recorda en Lluís com l'únic amic que va tenir, tot i que davant ...
Només són tres
Garcia Barba, Ignasi
- 1995-Juliol
En una trinxera republicana -aïllada i en un front mort-, durant la Guerra Civil Espanyola, es manifesten tots de problemes que comporta una situació de guerra: el menjar racionat, els germans enfrontats, les víctimes ...
Aparició de Faust
Palau i Fabre, Josep
- 1991
Faust li demana a Mefisto que li deixi veure totes les dones del món per poder escollir la que més el satisfaci. Però Mefisto sempre li contesta a Faust el que aquest vol sentir i d’aquesta manera s’estableix entre ells ...
Els mots de Yorik
Palau i Fabre, Josep
- 1991
Yorik (personatge immortalitzat per Hamlet en fer aparèixer la seva calavera dalt de l’escenari) s’encara al públic i reclama el seu dret a poder proferir les paraules del príncep de Dinamarca. També expressa el seu desig ...
Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro
Sanchis Sinisterra, José
- 1992
Revisió de la Historia d' Alvar Núñez Cabeza de Vaca. La història des del punt de vista dels personatges secundaris.
Marsal Marsal
Sanchis Sinisterra, José
- 1996
Un home, encarregat d'una missió misteriosa, ha d'espiar (vigilar, seguir, protegir...) diversos personatges. També manté, gràcies a un telèfon mòbil, tot un seguit de converses. Amb Margarita, la seva estimada, amb els ...
El cerco de Leningrado : Historia sin final
Sanchis Sinisterra, José
- 1995
Dues dones resisteixen a la demolició del Teatre del Fantasma. L'una havia estat l'amant del marit de l'altra, el director del teatre. El teatre és l'espai físic de la memòria i alhora la metàfora d'una ideologia que els ...
Lope de Aguirre, traidor : Tragientremés en dos partes
Sanchis Sinisterra, José
- 1992
Nou monòlegs de personatges que van estar en relació d'una manera o d'una altra amb Lope de Aguirre. Són fantasmes condemnats al sol·liloqui. Ànimes en pena que busquen una identitat. Mitjançant els monòlegs s'exposen la ...
Dificultat pel domini de la casa
Muñoz Pujol, Josep Maria
- 1995
Un home d'una seixantena d'anys, Arseni, està convençut que algú molt proper vol matar-lo. Pensa que la seva dona i un jove inquilí de la casa són amants i han projectat desfer-se d'ell. Això, justament, és el que li ...
Seducció
Muñoz Pujol, Josep Maria
- 1995
Joan torna a la casa on va estimar l'Elvira. Allà es troba amb el pare de família, el qual, espantat pels embolics financers en què està ficat, l'amenaça amb una pistola. En la lluita cau mort el pare. Joan simularà una ...
Claroscuros
Sanchis Sinisterra, José
- 1994
"Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto": relació entre un home i una dona que s'esperen en una cua. Al començament, la relació és tensa, però cada cop esdevé més càlida.
"Mal dormir": la germana d'Àgata ve del ...
El canto de la rana
Sanchis Sinisterra, José
- 1994
Cosme Pérez, actor d'entremesos vell, amb motiu de l'homenatge que es rendeix al seu personatge, Juan Rana, en la culminació de la seva carrera, reflexiona sobre el seu èxit i el que ha estat la seva existència. L'actor ...
Contrabando i novena
Escandell Bonet, Josefina
- 1998
Na Celerina i na Gabina són dues germanes fadrines que han dedicat la vida al negoci que van heretar dels pares: el contraban de tabac. Ara, però, se'ls complica la vida, car la filla dels seus nebots, la Rufina, surt amb ...