Final feliç, (o Si <<Casa de nines>> hagués estat una pièce bien faite)

Abstract

Es tracta de la reescriptura de Casa de nines d'Ibsen, fent els diàlegs i les accions absolutament directes. Al primer acte, ja veiem com Torvald controla les despeses de Nora, i Kristine fa la seva aparició demanant feina; Nora li explica orgullosa el que va fer quan el seu marit caigué malalt: demanar un préstec sense el seu permís, però Krogstad, el seu creditor, ha estat acomiadat per Torvald i li fa xantatge. Al segon acte, Nora ha de ballar una tarantel·la i Torvald ja ha enviat la carta per acomiadar Krogstad, que al seu torn anuncia a Nora que deixarà una carta a Torvald explicant-li-ho tot; Kristine s'adona que Krogstad és el creditor de Nora i veu una solució, ja que havien estat enamorats. Al tercer acte, Torvald es desfà en grandiloqüències buides, dient que ho arriscaria tot per ella si estigués en perill, i Nora decideix que ha de llegir la carta: la insulta, li recrimina el gest sense entendre que ho va fer salvar-lo. Just llavors, cau una segona carta: Krogstad renuncia a la seva venjança, i Torvald se sent alleugerit, amb la reputació salvada, i ho celebra desdient-se, fent com si res. Però, la Nora no és la mateixa, no descorre el mateix vel de l'obra ibseniana: acaben feliços i menjant anissos, sempre mantenint les aparences per sobre de tot.