Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Perplex

(2019) Guasp Vidal, Joan

En Perplex és un home jubilat que, de la seva biblioteca estant, reflexiona en veu alta sobre el sentit de la vida. Parlant amb ell mateix, recorda alguns passatges de la seva vida, especialment aquells que tenen a veure amb la seva mare i amb la manera com afrontava els reptes del dia a dia amb un somriure sorneguer que recordava l'actitud amb què Demòcrit entomava la realitat. En Perplex raona també sobre les lleis de la natura i les dels homes i sobre com les lleis dels homes semblen absurdes quan les compares amb les de la natura. Seguint aquest fil, en Perplex se sorprèn de la vanitat dels homes i de com aquesta vanitat es fa palesa en la seva manera de fer política sense tenir en compte que el món i l'univers han existit abans que els humans i continuaran existint després. Després d'arribar a la conclusió que, segurament, els homes van ser creats per un Déu que volia distreure's veient com es comportaven uns éssers ridículs, en Perplex explica que la seva gran descoberta és que l'únic sentit de la vida és l'amor.

Obra

Tots els meus amics

(2008) Plana Rusiñol, David

La Cloe, la Nàdia, l'Helena, en Màrius i en Koldo són cinc amics que es reuneixen per sopar al reservat d'un restaurant. Cada cop es veuen menys i la Cloe sent que els seus amics ja no li cauen bé, que no se sent còmoda amb ells i amb la seva negativitat i que vol deixar de veure'ls. La Cloe els ho anuncia, però, quan en Màrius els confessa que s'ha fet un pírcing al penis, tothom sembla oblidar el que ha dit la Cloe. Durant els mesos següents, els cinc amics es continuen veient, però la dinàmica del grup no canvia: la Nàdia compra a traïció el pis que la Cloe volia, però que no podia pagar; l'Helena fingeix una malaltia per atreure l'atenció de la seva família i els seus amics; en Màrius menteix dient que s'ha intentat suïcidar —quan el que realment va passar és que es va tallar el penis una nit de borratxera— i en Koldo continua fent veure que tot va bé quan, pocs mesos enrere, va intentar forçar sexualment la Cloe. Un any després del primer intent de deixar el grup, la Cloe decideix deixar els seus amics definitivament, però, quan està a punt de comunicar-ho, la Nàdia li diu que, ara que s'ha divorciat, ja no vol el pis que li va prendre i que vol deixar que la Cloe i el seu company hi visquin durant uns anys.

Obra

La jungla, concretament

(2007) Plana Rusiñol, David

En un bar, un home li explica a un altre que ha deixat la seva dona perquè Déu li ha dit que ho fes. També en un bar, dues dones es coneixen a la festa d'aniversari d'un amic en comú i s'adonen que el marit d'una d'elles li és infidel. En Ramon es troba en un moment de canvi i busca una nova manera d'entendre la vida. S'ha fet amic de l'Oriol, un home molt més jove que ell que li ensenya a afaitar-se amb navalla mentre s'autolesiona i li explica com afrontar la vida. La Judit, la dona d'en Ramon, visita un doctor especialista en somnis i li explica que, últimament, somia amb rates que el seu marit convoca i que li parlen. Finalment, mentre en Ramon fa un discurs en què explica com ha après a viure d'acord amb una nova filosofia, l'Oriol i la Judit l'ofeguen a la pica de la cuina. En una carretera dels afores, de matinada, un home espera que el semàfor es posi verd per poder creuar. Les poques persones que caminen pel carrer a aquelles hores travessen en vermell i se'l miren estranyades perquè no hi passa cap cotxe. Ell, però, es resisteix a creuar imprudentment. Una noia que condueix el seu cotxe xoca contra el d'una dona en una carretera remota de matinada. La dona és a terra, xopa de sang i a punt de morir. Mentre esperen l'ambulància, la noia intenta fer alguna cosa per animar la dona. Finalment, la noia li diu a la dona que, quan es mori, es convertirà en un àngel que alegrarà les persones tristes i convertirà la seva vida en una festa. Dos amics es retroben en un bar després que un dels dos hagi desaparegut durant vuit mesos. L'amic que acaba de tornar li explica que ha estat a la jungla tot aquest temps i que, malgrat que allà ha descobert moltes coses d'ell mateix, li feia por deixar de ser qui era i per això ha decidit tornar.

Obra

Octubre de sang i de glòria

(2018) Guasp Vidal, Joan

Els habitants de Bonaterra s'han reunit al Castell de Montxuetó per celebrar l'alliberament del seu país després de tres-cents anys de reivindicacions i lluita pacífica. Mentre celebren aquesta fita, l'Avi Just Historiador relata els fets que els han permès assolir-la. Tot semblava perdut quan el dia del gran esmorzar, que els habitants de Bonaterra havien organitzat tot i que el govern del Babuí Imperial l'havia il·legalitzat, va acabar en una repressió brutal per part de la Guàrdia Incivil i la Policia Irracional. Després de l'esmorzar avortat, el Borinot Reial Sènior havia pronunciat diferents discursos encoratjant la policia i els ciutadans que li eren favorables a atacar amb violència els partidaris de l'alliberament. Les càrregues violentes havien continuat i alguns líders partidaris de l'esmorzar havien estat empresonats o forçats a l'exili. Quan ja s'havia perdut tota esperança, el Babuí Imperial i els seus esbirros es van penjar a la plaça de la Nació després d'haver vist la brutalitat de la repressió que havien ordenat, i així van permetre l'alliberament definitiu de Bonaterra.

Obra

Tarsius

(2025) Díez Quintanilla, Lara

Sis adolescents apareixen de sobte en uns estranys llimbs en els quals se senten impulsats a explicar-se els uns als altres coses que no havien explicat mai a ningú. Mentre intenten descobrir què és aquell lloc i com hi han anat a parar, els joves comparteixen el dolor que els provoca la seva vida quotidiana: pressió estètica, problemes amb les drogues, abusos sexuals, pressió familiar, assetjament escolar, homofòbia, racisme i violència. Compartir les seves vides els fa entendre que són en aquell espai perquè han intentat suïcidar-se, i aquesta revelació els porta a plantejar-se si tenen algun motiu per tornar a les seves vides anteriors. Finalment, el fet de sentir-se part d’aquesta nova comunitat els empeny a tornar a les seves vides. Abans de fer-ho, inventen un gest que només ells coneixen per si algun dia es tornen a trobar.