Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Dirrrty Boys

(2022) Guix, Gerard

L’any 1993, a Liverpool, dos nens de deu anys van segrestar i assassinar brutalment un infant de dos. A través de múltiples escenes breus, organitzades en ordre cronològic invers, l’obra imagina les vides dels dos assassins, des del seu retorn a la societat amb identitats falses fins als dies previs al crim, prova d’entendre el context socioeconòmic en què es va produir l’assassinat i planteja si és possible la reinserció i el perdó en un cas de violència tan brutal com aquest.

Obra

Mary

(2024) Díez Quintanilla, Lara

La Mary, mare de l’Ana i àvia de la Lara, l’artista, explica al públic la seva història i la de la seva família i reflexiona sobre la dona i mare com a eix central del nucli familiar. A través de la seva narració recorda la seva mare, la Rosario que havent perdut el marit a la guerra civil es va endur la cunyada i els dos fills petits a un poble aragonès on els ensenyar a créixer amb por cap a l’altre fins que el pare de les criatures va tornar, ja que havia estat ferit greument però no mort. Ens explica també el festeig i matrimoni amb el seu marit, pare de l’Ana, i com aquesta es va quedar embarassada de la Lara als divuit anys. En aquest moment la Mary es planteja com fer pública aquesta informació afecta la Lara, l’Ana i la relació entre les dues. Acceptant que li queda poc per morir-se decideix continuar repassant la seva biografia familiar i exposant la seva manera de veure i viure el món, passant per tot un seguit de temes com l’amor, les relacions socials, la religió, la llengua, política, el fet de fer-se gran, la seva pròpia mort el dia de Tots Sants, el seu enterrament i la vida de la seva família sense ella.

Obra

Vulcano

(2024) Szpunberg Witt, Victoria

L’Adriana, periodista, i l’Eliseo, càmera i artista multidisciplinari, intenten fer un reportatge sobre l’incendi que va afectar un bloc de pisos, centrant-se en la família del Manuel i els seus fills, la Inés i en Manu. L’incendi va acabar amb la mort d’una veïna amb diversitat funcional, tot i que el Manuel assegura que va intentar salvar-la. A mesura que els reporters s’endinsen en la intimitat familiar —trencant sovint els límits de l’ètica periodística—, comencen a detectar contradiccions en el relat. La pressió va creixent fins que el Manuel i els seus fills, acorralats, decideixen retenir els periodistes i obligar-los a recrear els moments previs a l’incendi. Aquesta reconstrucció revelarà els secrets que la família ha intentat enterrar i posarà al descobert una veritat incòmoda: són alhora culpables i víctimes d’allò que va passar.

Obra

Autògraf

(2010-01) Sirera Turó, Rodolf

Després d’una funció que no l’ha deixada gens satisfeta, l’actriu Empar Ribera es lamenta de l’estat del teatre a Barcelona. La seva assistent intenta convèncer-la que la funció ha anat bé, però la diva no està per orgues. Llavors, un jove d’uns setze anys, en Josep M., s’atansa al camerino per demanar-li un autògraf. Quan li explica que ha gaudit de l’obra, l’Empar li etziba que, quan sigui gran, segur que ell n’escriurà de millors.

Obra

Dibuix d’una guineu ferida

(2025) Puig Grau, Oriol

En Ferran, un mestre d’educació infantil, s’obsessiona amb l’autoretrat d’un jove artista, Daniel Mengual, mort recentment en un accident de trànsit. Decideix esbrinar tots els detalls possibles sobre la seva vida i la seva mort, comença a seguir a les xarxes socials el cercle proper de l’artista i acaba fabulant tot allò que no pot esbrinar. En Ferran manté relacions sexuals amb desconeguts a través d’una aplicació de cites i comença a demanar als seus companys sexuals que l’anomenin Daniel. Intenta mimetitzar-se físicament amb ell: compra roba com la que duia i es tenyeix els cabells. Quan tota la seva existència ja gira al voltant del jove artista, en Ferran descuida la feina fins que és acomiadat. Absolutament perdut en una espiral destructiva, només li queda imitar també l’accident que va posar fi a la vida d’en Daniel, i per això es llença contra un cotxe.