Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Restes

(2021) Riera, Pere

Un jove explica a la seva mare que ha decidit allistar-se a l’exèrcit, i ella li diu que és valent com el seu pare. El jove s’allista a l’exèrcit on accepta que complirà ordres sense qüestionar-se res. El jove i l’enemic es troben cara a cara enmig de la batalla. La mare rep les pertinences del jove que ha mort en combat. El veïnat de la mare comenta la notícia de la mort del jove.

Obra

Oscuridad

(2019) Vilanova Claudín, Jan

A un periodista se li para el cotxe enmig de la carretera mentre es dirigeix a cobrir la notícia del moment: segons una profecia, aquell serà el dia de la fi del món, i només se’n salvarà la gent d’un poble concret. Arriba al que sembla l’ajuntament del poble en qüestió, on es troba amb un funcionari displicent però críptic. Quan intenta marxar, descobreix que la porta s’ha tancat. Llavors apareix un segon funcionari, idèntic a l’anterior, que es presenta com el seu germà bessó. A través d’un diàleg absurd amb els dos germans, el periodista queda atrapat en un malson kafkià del qual no podrà escapar, mentre la suposada fi del món s’apropa.

Obra

Así bailan las putas

(2019-07) Vilanova Claudín, Jan

La Júlia i la seva professora de ball, l’Anna (Anchi) ofereixen als espectadors una classe pràctica de twerk, explicant-ne des dels orígens fins a la deformació del significat que s’ha produït en la societat contemporània i a través de la classe i de les seves vivències personals ens parlen d’estereotips de gènere, de cures, de la hipersexualització de la feminitat i del cos femení, de la por de les dones, de l’amor romàntic i de com estimen en el s.XXI.

Obra

Galilea Glam

(2021) Navarro, Sílvia

La Margalida torna a contracor a Galilea, el poble on va créixer, per cuidar la seva mare malalta. Hi arriba amb la seva filla Laia, de nou anys, convençuda que només s’hi estarà un temps. La rutina del poble i els records d’una infantesa amarga li fan sentir que no hi pertany. Un dia, mentre la Laia juga sola a la plaça, respon el telèfon de la cabina pública, a punt de ser desmantellada. Quan penja, assegura que era Déu, i que tornarà a trucar en una setmana. La notícia sacseja la Margalida i tot el poble, que s’omple de fe, por i curiosos a la recerca d’un miracle. Però el dia assenyalat, el telèfon no sona i la cabina s’ensorra de vella. La Margalida ha perdut la mare, però ha trobat una reconciliació amb el passat i amb la terra que volia oblidar.

Obra

Tenir un fill_ plantar un arbre

(2021) Navarro, Sílvia

La vida tranquil·la d’una família de classe treballadora d’un poble de costa, massificat durant l’estiu i buit durant la resta de l’any, es trenca per sempre, quan una nit en la que es produeixen manifestacions a favor dels drets dels immigrants, el fill gran cala foc, amb un grup d’amics, a l’antic supermercat familiar, ara regentat per una família marroquina. Davant d’aquests fets, els pares es plantegen com han educat els seus tres fills, per què tots tres són tan diferents, si són a temps de salvar la unitat familiar i si han de denunciar el fill gran pel delicte comès.