Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

El silenci

(2024) Santiago, Elena

La Clara, que està estudiant un màster de periodisme a Barcelona, torna a Andorra a passar el Cap d’Any amb el seu pare, el Julià, malalt de demència, i amb la seva germana Meritxell, advocada. La Clara no vol tornar a viure a Andorra quan acabi el màster, però la Meritxell li recorda que allà podria tenir una bona feina, gràcies a la posició de la família, i que no és just que la deixi sola cuidant el pare. La Clara vol parlar de la mare, la Llúcia, i demana a la Meritxell que deixi d’amagar-li que es va suïcidar. Passejant per unes terres familiars, la Clara descobreix que el pare i la Meritxell hi estan fent construir xalets de luxe. Un dels treballadors hi troba unes mandíbules humanes enterrades. La Clara vol avisar la policia, però la Meritxell s’hi oposa perquè creu que la notícia podria perjudicar el negoci. Quan la Clara explica al pare el descobriment, surten a la llum els secrets de la família: s’havien enriquit fent passar persones d’amagat pels Pirineus, i el Julià és el responsable directe de diversos crims. La Llúcia, en descobrir que era filla d’una migrant morta en aquell trànsit, havia intentat destapar el cas i va ser assassinada. La Clara decideix tornar a enterrar el secret familiar… i, a partir d’aleshores, les ombres dels morts comencen a assetjar-la.

Obra

L3 Fontana

(2024) Vilajosana, Roser

La Nina i el Sergi són parella des de fa més de quatre anys. Un vespre, ella arriba a casa i explica que ha parlat amb una dona que demana almoina, prop de la parada de metro de Fontana, i que això l’ha fet plantejar-se com podria ajudar-la. El Sergi li diu que parlarà amb un conegut que treballa en una campanya d’ajuda a les persones sense llar i, per sorpresa, li demana a la Nina que es casin. Abans que ella pugui respondre, truquen a la porta: és l’Iris, la dona sense llar, a qui la Nina ha convidat a dutxar-se al pis. La Nina li diu al Sergi que no es vol casar, i ell marxa decebut. Després, demana a l’Iris que es quedi una estona i, juntes, escriuen una carta al seu jo d’aquí a un any. Uns dies després, quan el Sergi torna al pis, descobreix que l’Iris s’hi ha instal·lat. La Nina ha marxat de viatge a Cambodja. El Sergi, sorprès i sol, li demana que es quedi una estona amb ell. Tres mesos més tard, la Nina i el Sergi es retroben al pis i parlen de la seva ruptura; encara hi ha moltes ferides obertes. Al cap d’un any, la Nina i l’Iris obren les cartes que havien escrit al seu jo del futur, just quan el Sergi truca a l’Iris per dir-li que estan a punt de concedir-li un pis. Finalment, tres anys més tard, la Nina i el Sergi es retroben de nou. Han fet les paus amb ells mateixos i amb la seva història.

Obra

La cadena del frío

(2020) Berrocal, Yaiza

L’any 1996, la Dolores i la seva família guanyen un concurs d’una marca de llet: rebran el seu pes en llet, garantint el subministrament familiar durant sis mesos. Aquell dia, per celebrar-ho, la Dolores deixa que la seva filla Lola es compri el que vulgui per menjar, i la nena descobreix les patates McCain. El sabor de les patates captiva la Lola, que fins ara només havia menjat patates casolanes mal fetes, i veu en la marca un futur millor. La seva devoció cap a la marca la porta a apuntar-se al Club McCain, on envia cartes amb tots els temes que li preocupen esperant rebre consell. La Lola creix, el seu pare es queda sense feina i passa el temps fent maquetes de llocs emblemàtics d’Espanya. El Club McCain passa a ser en línia, i en un dels seus xats la Lola coneix el Damià. L’any 2012, la Lola fa vint-i-dos anys i ho celebra amb la seva mare: el seu pare ha mort d’un atac de cor i el seu xicot, el Damià, l’ha abandonada. La mare no entén les decisions vitals de la filla, que li retreu que ells mai han tingut somnis i que ella, en canvi, sí que en té. La Lola li explica que, aprofitant que, a causa d'un escàndol, les accions havien caigut en picat a la borsa, ha invertit tots els estalvis en accions de McCain. La mare comprèn que per a la Lola les patates McCain representen el que, per a ella, van ser els cupons de llet: cartes a l’esperança. Finalment, la Lola viatja al Canadà per fer una entrevista i treballar a McCain.

Obra

Frontera

(2024) Joanmiquel, Ferran

Quan en plena excursió comença a ploure, el Joel i el seu pare es refugien en una casa abandonada a la muntanya. El mal temps dura uns quants dies i, en els pocs moments en què la pluja amaina, el pare baixa al poble a buscar queviures per als dos, ja que el Joel no duu roba adequada per a la muntanya i està molt feble perquè pateix síndrome d’abstinència. Durant l’estada, pare i fill parlaran de l’addicció del Joel, de la mort de la mare i del seu amor pels ocells cantaires, del camí amb les drogues i de com va abandonar el seu somni de pintar. Les converses tenses i plenes de retrets també faran sortir a la llum secrets i confessions: el pare també va ser un addicte durant la seva joventut; el Joel se sent culpable per no haver estat al costat de la mare els darrers dies. A mesura que passen els dies, el Joel tornarà a pintar i omplirà la casa d’ocells cantaires. Pare i fill aconseguiran reparar la seva relació a poc a poc i, finalment, quan el pare emmalalteix, el Joel abandonarà la casa, preparat per volar sol.

Obra

La viatgera

(2025) Rodríguez, Gemma

La Nora havia estat investigadora a la universitat, on feia estudis sobre viatges en el temps, però ho va deixar per dedicar-se a escriure divulgació científica. El dia abans de la presentació del seu darrer llibre al poble on va créixer, truca al seu editor des de l’habitació d’hotel. Mentre parlen, una dona —la Sara— entra a l’habitació. La Nora creu que li porta el sopar. Quan acaba la trucada i li diu que ja pot marxar, la Sara li explica que treballaven juntes com a investigadores a la universitat. La Nora se la vol treure de sobre, però la Sara li revela que ha vingut per dir-li que les seves investigacions sobre els viatges en el temps eren certes. Li demostra que és veritat advertint-la que, en uns instants, rebrà una trucada que la farà enfadar. Truquen a la Nora per informar-la que s’ha descobert que ha plagiat el seu darrer llibre. La Sara li confessa que l’estima, que fa vint anys eren parella i que la Nora va morir en un accident en aquell mateix poble. Fa molts anys que la Sara viatja entre línies temporals intentant trobar un temps on puguin tornar a ser felices, però cada cop que ho intenta el resultat és pitjor. Les dues dones es besen, i en aquell moment arriba el Manolo, l’editor, per retreure a la Nora el plagi del llibre. Quan el Manolo se’n va, la Nora li demana a la Sara que se l’endugui amb ella. Les dues dones acaben dins d’una bossa de ganxitos, en una altra línia temporal, a la mateixa habitació d’hotel. El Manolo arriba a l’habitació i s’asseu sobre la bossa.