Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

No hi ha miniatura disponible
Obra
Xarnegos
(2015) de la Varga, Marc
La Marisa ha dut el seu pare, en Manolo, a una teràpia de grup que utilitza el psicodrama perquè els participants facin servir el teatre per expressar i analitzar el que els passa. La Marisa està molt preocupada perquè el seu pare, que va néixer a Extremadura i va migrar a Catalunya de molt jove, ara diu que només se sent català, i ha canviat molts dels seus hàbits i aficions. Abans, per exemple, escoltava artistes com Manolo Escobar i ara només escolta Lluís Llach. En Manolo, per la seva banda, vol que la seva filla el deixi tranquil i que no l'obligui a anar-se'n a viure amb ella a Saragossa, on la Marisa viu amb el seu marit. A través de la teràpia psicodramàtica, la Marisa i en Manolo descobreixen que l'origen de tot el que els separa és la mort de la Carmen, la dona d'en Manolo i mare de la Marisa. Gràcies als exercicis que proposa en Ricardo —el terapeuta—, pare i filla comencen a comprendre els comportaments de l'un i de l'altra, la qual cosa els permet inaugurar una nova etapa en la seva relació.
No hi ha miniatura disponible
Obra
Expiació
(2023) Brugarolas, Manuel
Un grup d'intèrprets que s'han graduat fa poc a l'Institut del Teatre són escollits per cursar un postgrau que consisteix en la creació col·lectiva d'una obra. Treballaran sobre la proposta de la Sara, basada en la seva experiència traumàtica. A l'inici dels assajos, però, els intèrprets reben la notícia que la Sara ha tingut un accident a Grècia, on es trobava ajudant en diferents tasques en un camp de refugiats, i que es troba hospitalitzada. Els intèrprets decideixen començar igualment el procés de creació seguint el dossier que la Sara havia escrit i les coses que els havia explicat. L'obra que han de crear gira al voltant de l'agressió sexual que va patir la Sara per part del fill del seu marit —el fill que aquest havia tingut amb la seva primera dona. Durant el procés de creació, els intèrprets intenten trobar la millor manera d'explicar la història i s'enfronten a moltes dificultats: quines paraules utilitzar, quin ha de ser l'ordre dels esdeveniments, què és cert i què no, etc. Finalment, quan reben la notícia de la mort de la Sara, decideixen crear un nou final per homenatjar-la.
No hi ha miniatura disponible
Obra
Kryptonita
(2022) Coya, Pau
El Pare Ignasi és el líder d'una institució religiosa aïllada de la civilització en la qual es duen a terme teràpies de reorientació sexual. Juntament amb la Germana Àgueda, el Pare Ignasi utilitza el fonamentalisme religiós, la tortura psicològica i el xantatge emocional perquè els interns del centre deixin enrere el seu passat. L'arribada de l'S, un noi segur de si mateix que desafia les regles del centre i que ha ingressat forçat pel seu pare, fa trontollar la rutina de la institució. L'S de seguida es fa amic d'en J, un jove turmentat pel seu passat traumàtic. L'S aprofita l'afició en comú que tenen pels còmics de superherois per animar en J a deixar de prendre la medicació que els obliguen a ingerir i a rebel·lar-se contra la seva situació. La situació esclata quan el Pare Ignasi s'adona que l'S és un noi de qui havia abusat quan era menor d'edat. En veure que l'objectiu de l'S és desemmascarar-lo, el Pare Ignasi marxa de la institució, fet que la Germana Àgueda aprofita per prendre'n el control i endurir les mesures contra els interns, aplicant càstigs físics i teràpies amb elèctrodes. Finalment, l'S convenç en J per fugir junts i el Pare Ignasi acaba detingut. La Germana Àgueda, però, aconsegueix sortir-ne indemne i ser la nova líder de la institució.
No hi ha miniatura disponible
Obra
El niño de la tele
(2016) de la Varga, Marc
El Rubén és un home de poc més de trenta anys que treballa de fuster. Mentre munta una escenografia a la Sala Flyhard de Barcelona, comença a imaginar que el teatre està ple de gent que ha vingut a veure el seu espectacle per sentir la història de la seva vida. El Rubén explica com, quan tenia nou anys, va començar a imitar personatges famosos que sentia a la ràdio del taller de fusteria on treballava el seu pare. Després que un amic de la família sentís les seves imitacions i el convidés a actuar a un bar de Santa Coloma de Gramenet, el Rubén va començar una carrera artística fulgurant que el va dur en pocs mesos a actuar als programes de televisió més vistos d'Espanya. Tot i les dificultats per mantenir amistats i els problemes de convivència familiar causats per la seva nova vida, el Rubén era feliç i li agradava la seva feina. Però, pocs anys després, les ràdios i les productores televisives van deixar de trucar-li i va haver de posar-se a treballar a la fusteria del seu pare. Després d'haver intentat reprendre puntualment la seva activitat com a imitador i d'haver iniciat una carrera professional en un altre àmbit que tampoc no va funcionar, el Rubén ha acabat acceptant la seva vida actual. Finalment, quan el seu pare li demana la caixa d'eines, el Rubén torna a la realitat inicial i continua amb la seva feina muntant l'escenografia al teatre.
Miniatura
Obra
El pijama del Sr. Nadie
(2012) de la Varga, Marc
La felicitat, l'amor i la mort seuen al voltant d'una taula. De seguida s'adonen que la seva trobada no és casual: Déu les ha citat perquè es trobessin. Sobre la taula hi ha una carta signada per Déu on els demana que responguin a la pregunta "què és la vida?". Si responen correctament, tot continuarà igual; però si, al cap de tres intents, no han trobat la resposta correcta, una d'elles desapareixerà per sempre. Les tres al·legories es posen a buscar una solució ràpidament, però les dues primeres respostes que donen, de caràcter filosòfic, són incorrectes. Finalment, s'adonen que elles no tenen la resposta, ja que no han viscut mai realment. Per això es giren cap al públic i els demanen quina és la resposta correcta.