Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

De la ciutat eixuta

(2025) Fullana Company, Joan; Martínez Grimalt, Joan Tomàs

Dues dones viatgen de matinada en un autobús nocturn conduït per una tercera dona. De cop, després d'una estranya explosió, la ciutat sencera es queda a les fosques i l'autobús s'atura de cop. Després d'uns instants de dubte i veient que s'han tallat totes les comunicacions, les tres dones decideixen anar caminant a buscar un altre autobús a la següent parada. En arribar al lloc on hi havia hagut la parada, però, es troben un esvoranc que ha destruït la carretera i un home que crida des de dins de l'esquerda. Les dones decideixen endinsar-se al forat per mirar d'ajudar-lo i allà comença un periple subterrani durant el qual es trobaran amb personatges cada cop més surrealistes mentre fugen d'un cor de gavines àvides de carn que les persegueix. Finalment, en sortir de nou a la superfície, les tres dones es troben amb el cos immòbil d’un Indi que canta enmig de l'autopista. L’Indi els explica que va morir en un accident en caure del cavall fa cent cinquanta anys, que el seu cos va quedar allà sense que ningú el sepultés i els demana que l’enterrin abans que se’l mengin les gavines. Quan les dones enterren el cos de l’Indi, l’electricitat torna, la ciutat reprèn el seu funcionament normal i les gavines, que les havien seguit fins a aquell lloc, fugen.

Obra

L'imperatiu categòric

(2024) Szpunberg Witt, Victoria

La Clara és professora de Teories Ètiques a la Facultat de Filosofia de la universitat. Actualment, està passant per un mal moment, ja que ha d'abandonar el pis on viu des de fa quinze anys perquè un fons voltor ha comprat l'edifici. Amb el sou de professora associada no es pot permetre llogar un pis tota sola (fa poc que s'ha separat) i el Carles, el nou cap de departament de la universitat, l'està pressionant perquè segueixi les seves directrius. A més, l'altre pis del replà on encara viu s'ha convertit en un pis turístic on es fan festes cada nit amb la música a un volum que no la deixa dormir. La Clara, cada cop més afectada per la seva situació, comença a patir problemes de salut i desmais ocasionals, però els metges que la visiten no li donen cap solució. En un moment de màxima desesperació, la Clara assassina d'una ganivetada l'home rus que regenta el pis turístic. L'endemà, adonant-se del que ha fet, intenta lliurar-se a la policia. A la comissaria, però, li diuen que és impossible que ella sigui l'assassina, que l'home que ha mort era el líder d'un grup de narcotraficants i que han tancat el cas com una disputa entre bandes. Finalment, després de la mort accidental i inesperada del Carles, la Clara és nomenada cap de departament i sembla que tot plegat es va posant al seu lloc.

Obra

El corredor de karts

(2021) Artigau Queralt, Marc

L'Oriol és un mecànic que regenta un taller de cotxes juntament amb els seus germans. Fa unes setmanes que els germans de l'Oriol el troben estrany i comencen a investigar el motiu del seu comportament erràtic. Una nit, quan es queden al taller per espiar-lo, descobreixen que l'Oriol està sent hipnotitzat per un home i una dona que es fan anomenar secretaris i que l'estan obligant a adaptar cotxes per poder transportar missals a Andorra de forma il·legal. Els germans contracten la Garcia, una hipnotitzadora que diu poder ajudar l'Oriol. En adonar-se del que està passant, la Garcia avisa els germans que els secretaris són funcionaris al servei del govern i que tot plegat és una trama de corrupció. Els germans i l'Oriol dissenyen un pla per desemmascarar els secretaris i destapar la trama de corrupció, però aquests els descobreixen i els donen dues opcions: entrar a formar part del cos de funcionaris o ser hipnotitzats i oblidar tot el que saben. A causa de la mala situació econòmica que travessen, els germans accepten l'oferta dels secretaris, però l'Oriol, que gràcies a les diverses sessions d'hipnosi ha recuperat records que havia oblidat, demana que el deixin per sempre en un dels seus records feliços.

Obra

Sis hectàrees d'oliveres

(2023) Tur, Aina

La Júlia arriba a la finca familiar —on feia més de set anys que no anava— amb dos bidons de gasolina disposada a cremar totes les oliveres del terreny. Ha tingut un malson en què una mà l'intentava ofegar i, encara que no sap de què es tracta, ha tingut l'impuls de tornar a la finca després de tants anys i cremar la plantació. Abans de fer-ho, però, té la sensació que l'olivera més vella la reté i li impedeix dur a terme el seu objectiu. En aquell moment arriba en Pau, el seu cosí, actual propietari de la finca i del negoci d'olives heretat del seu pare. En adonar-se de l'objectiu de la seva cosina, en Pau intenta dissuadir-la, però la conversa que tenen —que s'allarga tota la tarda i tota la nit— els fa aflorar records del passat, plens de violència i silenci dins l'àmbit familiar. En Pau no li diu a la Júlia, però, que la seva irrupció a la finca li fa recordar el dia que va sorprendre el seu pare intentant abusar sexualment d'una treballadora, cinc dies abans de morir d'un infart. La Júlia, per la seva banda, després de tastar les últimes olives que el pare d'en Pau havia preparat abans de morir, recorda per primera vegada amb claredat com el pare d'en Pau introduïa la mà al seu bressol quan ella era petita i jugava a asfixiar-la. Després d'haver desxifrat el significat del malson, la Júlia decideix marxar sense explicar-li a en Pau el que ha recordat. En Pau, que sap que no tornarà a veure la seva cosina mai més, decideix cremar ell mateix les sis hectàrees d'oliveres.

Obra

Guia de supervivència per al desgel

(2022) Martínez Grimalt, Joan Tomàs

En Josep, la Clara, la Mercè i l'Albert presenten el seu llibre anomenat "Guia de supervivència per al desgel". Després d'una breu introducció, la presentació del llibre es converteix en un acte performatiu en el qual els quatre intèrprets representen diferents materials argumentalment inconnexes, però que giren al voltant del tema central del llibre: la responsabilitat de l'ésser humà en el fet que el planeta Terra sigui un lloc cada cop menys habitable. Els actors narren el passatge bíblic de l'arca de Noè, representen una assemblea de diferents éssers vius que volen posar fi a l'antropocentrisme i simulen una gala televisiva corrupta d'una distopia futurista en la qual s'intenta enganyar els espectadors en nom de la lluita contra el canvi climàtic. Mentre ho fan, els quatre intèrprets també reflexionen sobre si el teatre i la mateixa obra que estan representant poden tenir realment un efecte en la conducta dels espectadors i provocar un canvi real.