Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

No hi ha miniatura disponible
Obra
Fetge inclòs
(2022) Mas Fiol, Miquel
A Mallorca, en ple segle XXII, ja no queden turistes i els habitants de l’illa han de buscar noves vies de subsistència. En Mateu i en Bernat, un metge i un carnisser, es dediquen a vendre òrgans humans al mercat negre. Un dia de feina, descobreixen que al Subjecte Trenta-Tres, una persona sense llar, el fetge se li regenera completa i ràpidament. Quan la Maria, l’hereva dels hotels Barceló, els visita i s’adonen que té una malaltia al fetge, en Mateu veu l’oportunitat de fer-li un trasplantament a canvi d’una gran suma. Ben aviat, els rics de l’illa s’interessen pel negoci de trasplantaments i en Mateu i en Bernat s’enriqueixen fins al punt que l’hereva Barceló els proposa col·laborar operant també persones de fora de l’illa. Grans personalitats mundials compren el paquet d’hotel amb trasplantament inclòs i el negoci prospera. Durant una operació, el Subjecte Trenta-Tres es desperta i s'adona de l’explotació que pateix. Demana participar en el negoci i suggereix oferir altres òrgans seus als clients per ampliar el catàleg. L’illa s’omple de més personalitats: polítics, actors i cantants. El Subjecte Trenta-Tres es posa malalt de càncer, però els òrgans se li regeneren. Turmentat per la culpa, en Mateu decideix aturar el negoci i es presenta, carregat d’explosius, a una trobada amb la Maria Barceló i les celebritats que han comprat òrgans. S’assabenta que en Bernat s’ha suïcidat i, per pietat, degolla el Subjecte Trenta-Tres, que mor immediatament. Tot seguit, en Mateu detona els explosius i causa una matança entre les personalitats presents.
No hi ha miniatura disponible
Obra
Retrat de dona sense fills sobre fons de sorra humida al capvespre
(2025) Sánchez Pacheco, David
La peça, formada per nou escenes que l’autor descriu com a fotografies, narra els darrers mesos de vida d’una actriu embarassada, trobada morta i esquarterada a la platja d’un poble. Cada escena, explicada per un personatge diferent, construeix un retrat difús dels fets, dels sospitosos i de les persones del seu entorn.
Miniatura
Obra
Breve historia del ferrocarril español
(2021) Yago, Joan
La peça recorre cronològicament la història del ferrocarril a Espanya i la seva relació amb la família reial espanyola. Des de la mort de Ferran VII, el 1833, la regent Maria Cristina i la seva filla Isabel esdevenen còmplices de la creació i expansió d’una xarxa ferroviària marcada per la corrupció, fins que ambdues són desterrades a França. A l’exili, Isabel procura justificar les seves accions. Molts anys més tard, al segle XXI, el comissari Villarejo grava en secret diverses converses de Corinna Larsen, amant del rei Joan Carles I. Mentre parla de la possible participació del monarca en una trama corrupta vinculada a la construcció de la línia d’alta velocitat a La Meca, Larsen afirma que el problema del rei és que no entén la diferència entre diners públics i privats.
Miniatura
Obra
La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable)
(2025) Yago, Joan
La Maribel i el Pau són una parella en crisi que ha anat a un hotel de muntanya per escoltar la brama del cérvol. A l'hotel coincideixen amb una convenció sobre estratègies per transformar la societat a través del teatre, a la qual assisteixen diversos representants del món escènic català. La Maribel i el Pau proposen a en Pepo, un actor que participa en la convenció, fer un trio però al darrer moment la Maribel es fa enrere, fuig corrents cap al bosc i el Pau la persegueix. Els altres professionals de les arts escèniques coneixen, al bar de l’hotel, en Jofre, un empresari especulador que ha anat a la vall a fer negocis urbanístics. Quan en Jofre s’ennuega menjant, discuteixen si haurien de deixar-lo morir, pensant que potser el món seria un lloc millor sense ell. Mentre s’ho pensen, en Jofre mor ofegat per la seva inacció i decideixen amagar el cadàver. La Maribel troba una rave secreta al bosc i s’hi afegeix. Després de consumir drogues, comença a escalar unes roques i cau daltabaix. De sobte, tots els personatges queden atrapats en un viatge al·lucinogen. L’endemà, els artistes reprenen la convenció sobre com canviar el món mentre la Maribel és rescatada de la muntanya i abandona en Pau.
Miniatura
Obra
Aquí no ha passat res
(2025) Casado i Olivas, Jordi
L’Àlex ha de deixar la casa on viu i replantejar-se el seu futur immediat perquè la seva parella l’acaba de deixar. El personatge mític Sísif apareix a casa seva preguntant per què va deixar d’escriure-li cartes i li demana de quedar-s’hi uns dies; ha deixat enrere la seva condemna d’empènyer la roca eternament. L’Àlex li diu a Sísif que va deixar d’escriure-li perquè era feliç i ja no tenia por de viure, i Sísif respon que potser és allà perquè l’Àlex torna a tenir por. L’Àlex vol saber què va passar quan Sísif va deixar d’empènyer la roca i aquest li diu que no va passar res. L’Àlex explica que ell no pot rebel·lar-se contra les normes de la societat, contra els déus de l’algoritme, contra la necessitat de fer i ser productiu. Sísif demana el mòbil a l’Àlex per vèncer els déus de l’algoritme i comença a interactuar amb personatges que representen les diferents aplicacions del telèfon. L’Àlex li pregunta a Sísif quan tornarà a l’inframon per buscar la roca i aquest li diu que va abandonar el càstig perquè s’havia enamorat d’ell. Passen la nit junts i, cada vegada que desfan el llit, Sísif no pot evitar tornar-lo a fer. L’Àlex acaba de preparar les caixes per al trasllat: ha arribat l’hora que Sísif se’n vagi, i ha d’enfrontar-se finalment, sol, al canvi. Sísif li demana que li torni a escriure. Sísif marxa i l’Àlex li escriu una última carta.