Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Soc aquí per ajudar-te

(2025) Cabré Masjuan, Toni

En Roc, en Jep i la Pau són els tres únics membres de la secció d’una gran empresa, un departament sense funcions reals, on acaben aquells treballadors que la direcció ha volgut apartar. L’equilibri d’aquesta secció es trenca quan hi arriba la Mar, que no accepta la seva degradació i vol recuperar la seva feina anterior. Davant l’apatia dels seus companys, la Mar els amenaça per obligar-los a dur a terme una sèrie d’accions il·legals per guanyar-se l’opinió pública i fer que els seus superiors la retornin al seu lloc de treball. Les amenaces de la Mar duen al límit els seus tres companys, especialment en Roc, que, en un atac d’ira, gairebé la mata. En aquell moment, una veu el detura. És llavors quan es revela que tot plegat forma part d'una estratègia de la Mar, que fa servir una nova intel·ligència artificial per aprendre com relacionar-se amb persones estancades que no volen contribuir al progrés. Finalment, quan la Mar creu que s’ha sortit amb la seva, la veu de la intel·ligència artificial l’adverteix que l’equilibri de poders està a punt de canviar.

Obra

Cuques (o el declivi dels humans i l’adveniment de les paneroles)

(2020) Santiago, Elena

Després d’una catàstrofe climàtica que ha deixat la Terra gairebé inhabitable, els humans han fugit del planeta. Konstantine i Gregor són dues paneroles que proven de sobreviure en aquest món apocalíptic. Viuen a casa de Konstantine, una casa greument afectada pels terratrèmols que hi ha constantment i que està a punt de caure. Per a poder salvar-la, Konstantine vol plantar un arbre que, amb les seves arrels, enforteixi el terra on descansa la casa i així evitar-ne l’esfondrament, però al planeta Terra ja no hi queden arbres. Gregor recorda una cançó que cantaven a la seva família —de la qual és l’últim membre viu— que indicava el lloc on encara sobrevivia un gran arbre mil·lenari. Després de moltes dificultats, les dues paneroles troben l’arbre i aconsegueixen agafar-ne un fruit que conté una llavor, però no tornen a temps per plantar-la i la casa de Konstantine s’esfondra sense remei. En aquell moment, les dues s’adonen que tenen una nova missió: utilitzar la llavor per replantar el planeta i que les paneroles de tot el món puguin viure amb dignitat.

Obra

Nuaº

(2024) Santiago, Elena

Asseguda a la cafeteria de la universitat, la Nua s’adona que algú ha creat un vídeo sexual d'ella generat amb intel·ligència artificial i l’ha enviat massivament. Al cap de pocs minuts, comença a rebre missatges de desconeguts enviant-li imatges explícites i fent-li xantatge. L’Eva, una companya de classe que ha passat per una situació similar, li fa saber que els autors del vídeo i de l’enviament massiu són l’Andreu —el noi amb qui la Nua acaba de trencar— i els seus amics. En saber-ho, la Nua recorda tots els episodis de violència masclista que ha patit al llarg de la seva vida i li aflora un sentiment de culpa per no haver estat al costat de l’Eva quan el seu cas va esclatar. En aquest moment, una projecció convida el públic a entrar a l’escenari i asseure’s al costat de la Nua. Segons si algun espectador ho fa o no, l’obra té un final en què la Nua revela com li ha costat reprendre la seva vida, malgrat saber que mai res no tornarà a ser com abans, o un altre en què explica que l’única sortida que veu a la seva situació és “l’única opció quan no queda opció”.

Obra

Compto cada passa meva sobre la terra

(2023) Cunillé Salgado, Lluïsa

La nit abans d'una operació cardíaca, un home parla amb el seu company d'habitació a l'hospital. L'home li explica que ha passat tota la vida treballant al quiosc familiar, primer amb el seu pare, quan aquest el regentava, i després amb la seva dona. Ara que ja s'apropa la jubilació, l'home s'adona de tot el que hauria pogut fer a la vida si hagués sigut més valent. Especialment, es retreu no haver sabut actuar en episodis que va observar des del quiosc, com quan hauria pogut denunciar dos polítics a qui va enxampar tancant un pacte corrupte o quan hauria pogut destapar un episodi de brutalitat policial. L'home també li confessa al seu company que no està sabent gestionar esdeveniments recents, com el fet d'haver descobert que la seva dona va enverinar el seu pare després que aquest l'hagués maltractat de forma mesquina durant tota la seva vida. Finalment, la medicació del preoperatori comença a fer efecte i l'home s'adorm.

Obra

La declaració

(2024) Cunillé Salgado, Lluïsa

Dos anys després d'entrar a la presó acusada de cremar diversos edificis de la ciutat en una sola nit i contravenint les recomanacions del seu advocat, Ella decideix declarar per primera vegada. Segons explica, tot va començar el dia que un desconegut es va tirar cinc litres de gasolina per sobre i es va cremar viu enmig de la plaça, mentre ella anava a fer la compra. Aquesta experiència va trasbalsar la seva rutina i l'esma amb què havia afrontat la vida fins llavors. El fet de veure que ningú feia res per escatir els motius d'aquella immolació la van dur a investigar per saber qui era el mort i què l'havia dut a suïcidar-se. Seguint la pista de l'home, va arribar al parc la nit dels incendis i, en veure el foc, va ser ella mateixa qui va trucar als serveis d’emergències. Aquest fet va ser el que va provocar que la policia l'acabés detenint com a principal sospitosa.