Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

Miniatura
Obra
Crisis
(2013) de la Varga, Marc
L'Asunción és una dona gran propietària d'un petit teatre que passa per un mal moment a causa de la crisi econòmica. En Harpo, un noi mut que és l'únic treballador del teatre, li ha preparat a l'Asunción un sopar sorpresa d'aniversari. Mentre esperen que acabi la funció, els dos sopen i l'Asunción aprofita per explicar-li a en Harpo que la seva germana, després d'anys de no preocupar-se per ella, ara vol restablir el contacte. Quan acaben de sopar, en Harpo es posa l'abric, agafa la maleta i es disposa a marxar. L'Asunción no ho recordava, perquè té problemes de memòria, però en Harpo ja li havia dit que se n'anava. Abans de marxar, però, en Harpo li fa un regal d'aniversari a l'Asunción: una llibreta. En aquesta llibreta, en Harpo li explica per primera vegada la història de la seva vida. També li revela que, després de molts anys sense tenir-ne notícies, ha descobert que els seus familiars són a Alemanya i que es vol retrobar amb ells. A la llibreta, en Harpo també li demana que es deixi ajudar per la seva germana.
Miniatura
Obra
Body sushi
(2016) Meseguer, Francesc
La Sònia explica com ha après a relativitzar la seva feina d'actriu des que ha entès que el teatre no deixa de ser una anècdota, com ho són la majoria de coses que ens passen a la vida. A continuació, la Sònia i l'Albert, l'actor que és amb ella a l'escenari, mantenen un diàleg en el qual elucubren sobre la possibilitat que ella se'l mengi a ell un cop mort.  Seguidament, els dos actors interpreten dos veïns que conversen sobre la trivialitat de la vida, les coincidències, les petites coses que els irriten, les situacions anodines i la facilitat amb què un constant desig de morir es pot confondre amb un intens desig de viure. Finalment, la Sònia enumera un llistat en què barreja elements tan diversos com novel·les, obres de teatre, pel·lícules i altres obres d'art amb parts del cos, menjar, objectes i idees que s'han anat anomenant al llarg de l'obra per concloure que tot es perd, es mor o es podreix.
Miniatura
Obra
La Vuelta
(2012) de la Varga, Marc
En Víctor i en Cristian són dos antics amics que, de joves, eren dues estrelles del tennis de taula i que ara fa molt temps que no es veuen. Una vegada tots dos es van enfrontar en la final d'un torneig molt important, en Cristian la va guanyar i, des de llavors, en Víctor no pot suportar la idea d'haver perdut contra el seu company. Per això, quan en Víctor es troba una taula de ping-pong que han instal·lat en un parc, decideix trucar en Cristian i citar-lo en aquell lloc. Quan en Cristian arriba, en Víctor li proposa de fer una partida. En Cristian d'entrada es mostra reticent, ja que ell ha seguit amb la seva vida i no té ganes de tornar a conflictes del passat. Davant la insistència d'en Víctor, però, en Cristian accepta amb una condició: si en Víctor guanya, quedarà demostrat que ell és el millor i deixarà estar el tema del tennis de taula; si guanya en Cristian, no es tornaran a veure més. En el punt decisiu de la partida, en Cristian es deixa guanyar, li diu a en Víctor que és el millor i fa per marxar. En Víctor, pletòric, no vol que en Cristian marxi i li proposa de fer una altra partida. En Cristian s'hi nega i, abans que pugui marxar, en Víctor li dispara un tret i el mata.
Miniatura
Obra
Un paradís a la frontera
(2025) Castro Pizarro, Àlex
La nit de Cap d'Any una amenaça de bomba obliga a desallotjar el Paradise, un macroprostíbul situat a La Jonquera. Un policia veu com una de les treballadores del prostíbul —una noia de vint-i-cinc anys— duu la boca ensangonada i se l'endú per demanar-li explicacions. La noia reconeix el policia: és l'home que, quan ella encara era menor d'edat, la va captar a França i la va dur al Paradise. La noia li explica al policia la seva història: com va marxar de casa fugint d'abusos en l'àmbit familiar, els seus inicis al macroprostíbul, les seves experiències treballant a la carretera, el seu retorn al Paradise i el client amb una malformació a les cames de qui es va enamorar i que va desaparèixer sense donar explicacions. Finalment, segura que el policia no li farà res després que ella l'hagi reconegut, la noia li explica que ha aprofitat la confusió al prostíbul per agredir a queixalades el client amb qui es trobava en aquell moment.
Miniatura
Obra
Ciutat dormitori
(2021) Masaló, Pau; Visa, Irena
Un guia rep els espectadors i els fa pujar a l'autobús que els durà fins al Cementiri de Montjuïc. Durant el trajecte, una veu en off els explica la història del cementiri, l'estat actual del nombre de nínxols i la limitada capacitat dels cementiris de Barcelona. En arribar, els espectadors són rebuts per un cor format per treballadors del cementiri que, juntament amb el guia, conduiran el grup en la visita al cementiri. Durant la visita, alguns treballadors del cementiri expliquen als espectadors com és el dia a dia a la seva feina i revelen algunes coses que han après —sobre la feina i sobre la seva pròpia vida— en el seu lloc de treball tan singular. Mentre els espectadors realitzen el trajecte a peu entre les diferents parts del cementiri, el cor format pel grup de treballadors fa intervencions en què reflexiona sobre les semblances i diferències entre una ciutat i un cementiri i, sobretot, sobre com el capitalisme ha condemnat les persones a una vida orientada exclusivament al treball i a la productivitat. Finalment, el guia condueix el grup a un indret amb vistes al mar on s'han ubicat unes gandules perquè els espectadors s'hi puguin estirar. Un cop tothom s'ha ajagut, el guia els parla del son i el descans com a elements revolucionaris contra la dinàmica capitalista i fa un paral·lelisme entre el descans i la mort. Mentre el públic escolta el discurs final del guia, el cor canta una cançó de bressol.