Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Expulsió

(2025) Miró, Pau

Després de la mort de la mare i el suïcidi del pare, tres germans es reuneixen per primer cop a la vella casa d’estiueig familiar, plena d’esquerdes. Els pares l’havien construït després de trobar una merla ferida a prop i decidir cuidar-la. El germà hi arriba amb la seva filla, a qui han expulsat d’un partit de futbol per una falta violenta. La germana gran, que és adoptada, viu a la casa des que va perdre la feina a Barcelona fa sis mesos. Mentre observen una pluja d’estels al jardí, els tres germans comparteixen records d’infantesa i dels pares. El germà discuteix amb la seva filla, que marxa sola al bosc. Quan surt el tema de l’herència, els dos germans biològics volen vendre la casa i fer diners, mentre que la germana gran, que n’és l’hereva, vol quedar-se-la i acomplir el somni dels pares de convertir-la en un refugi per a qui ho pugui necessitar. La discussió s’intensifica i la germana gran demana als altres dos que marxin. L’endemà, la filla descobreix que el pare ha marxat i demana quedar-se amb la tieta. Finalment, la casa s’ensorra i es revela com un niu.

Obra

Allò blanc de la llimona

(2025) Casado i Olivas, Jordi

En un món en guerra, mentre intenten esbrinar com sobreviure al dia a dia, diversos personatges es plantegen si haurien de valorar més les coses quotidianes, perquè, quan les perdem, són les que més enyorem. Al voltant d’una taula, es retroben per celebrar allò que no havien pogut fer quan es van conèixer, revisen la seva percepció del món, de la política actual i de la guerra, i es pregunten què voldrien si poguessin tenir qualsevol cosa. Després del sopar, mentre fora plou, els personatges ballen, i quan surt el sol recorden els que no han pogut assistir al retrobament a causa de la guerra.

Obra

Tinc un bosc al cervell

(2025) Sáez, Guadalupe

Una polifonia de veus relata el dia en què un nen de cinc anys, amb una samarreta verda, va desaparèixer del castell inflable d’un centre comercial mentre la seva mare el vigilava. Els esdeveniments d’aquella jornada s’entrellacen amb records dels pares abans de la desaparició i amb escenes d’una treballadora del centre de documentació de persones desaparegudes, anys més tard.

Obra

Samurai

(2022) Joanmiquel, Ferran

El Jorge, un home d’uns quaranta anys que arrossega un trauma pel tracte rebut dels mestres quan era adolescent, arriba a un institut de secundària per fer de professor substitut. La seva actitud davant companys i alumnes és lleugerament provocadora, ja que sent que no encaixa dins el sistema educatiu establert. A classe, afalaga l’actitud d’un alumne amb una sensibilitat especial, rebutjat pel grup després de ser l’únic que duu a terme una activitat proposada pel Jorge: pintar un quadre amb sang de porc. Al claustre, enfronta el professorat amb el director i s’embolica amb una companya del centre, casada. Un mes més tard, l’alumne a qui havia donat suport mata la seva família amb una catana. Quan el claustre s’assabenta de l’exercici que el Jorge havia proposat, el fan fora de l’institut.

Obra

Le congrès ne marche pas

(2023) Yago, Joan

L'erupció del volcà Tambora acaba amb els habitants i la cultura d'una illa indonèsia. El 1814, després de la derrota de Napoleó Bonaparte, comença el congrés de Viena on les grans potències tenen la voluntat de reorganitzar Europa territorial i políticament. Les desavinences entre els seus representants no triguen a aparèixer. Mentre el congrés no avança, les festes i els dispendis es fan palesos pels habitants de Viena, que veuen com els mesos passen i no es pren cap decisió important. Davant la notícia de la fuga de Napoleó de l’illa d’Elba, els representants dels diferents països es veuen obligats a unir-se contra l’enemic comú, forçant un augment de la desconfiança entre ells. De cop, som a Anglaterra el dia 27 de novembre de 1990, mentre Margaret Thatcher pronuncia un discurs en què carrega contra l’estat del benestar per considerar-lo paternalista. L'acció torna a Viena, aquest cop a l'actualitat, on un grup de turistes visita el palau amb una audioguia. Quan una safata li cau a un cambrer i els turistes el miren, esperant que la reculli, ell s'hi nega i, com a acte de rebel·lia, es posa a ballar sol.