Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

Miniatura
Obra
La rialla de la hiena
(2007) Guasp Vidal, Joan
El president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.
Miniatura
Obra
El circ dels somnis
(2005) Guasp Vidal, Joan
En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.
Miniatura
Obra
L'encant de les nenes
(2020) Dueso Almirall, Manuel
En Jaume té seixanta-cinc anys i està a punt de morir a l'hospital a causa d'un càncer de penis que s'ha agreujat en els últims mesos. Al seu costat només hi ha la seva dona, la Rosa, ja que la resta de la seva família l'ha anat abandonant progressivament. En Jaume, que ha tingut tres filles amb la Rosa, va abusar sexualment de la Maria i la Carme, les seves dues filles grans. A la Carme la va deixar embarassada quan només tenia quinze anys i la va obligar a tenir la criatura, en Marc, que ara en té dinou. Durant molt temps les agressions d'en Jaume es van mantenir en silenci dins la família fins que sis anys abans de la malaltia del pare, tot va sortir a la llum gràcies a la confessió de la Carme. Ara que està a punt de morir, la Rosa decideix assassinar-lo amb una injecció, no per acabar amb el seu patiment, sinó perquè necessita ser ella qui acabi amb el seu marit.
Miniatura
Obra
La puresa
(2001) Plana Rusiñol, David
L'Annabel —la jutgessa—, en Víctor —el pèrit de l'assegurança—, en Jordi —l'agent rural— i en Cristian —el testimoni— es troben a la vora d'un riu enmig del bosc per reconstruir la mort d'una dona gran que s'hi va ofegar uns dies enrere. La versió que en Cristian ha donat és que la dona s'havia perdut pel bosc, que ell la va trobar enmig d'una tempesta, que es van refugiar de nit en una cabana i que l'endemà, com que era perillós travessar el pont per la pluja, van intentar travessar el riu amb una corda i la dona es va ofegar. Els altres no s'acaben de creure la versió d'en Cristian i l'interroguen al lloc dels fets. Quan una tempesta els sorpren, els quatre es refugien a la mateixa cabana on en Cristian s'havia refugiat amb la dona. Durant la nit, espantats pels sorolls del bosc, els quatre s'alteren: es barallen, es fan promeses d'amor i confessen els seus desitjos. L'endemà, davant la insistència dels altres tres, en Cristian explica que ell i la dona gran van tenir relacions sexuals la nit que van passar junts a la cabana i que la dona no va tenir cap accident, sinó que es va ofegar mentre nedava tranquil·lament al riu i li demanava a ell que l'acompanyés. Tot i que la nova versió no acaba de convèncer els altres, finalment decideixen donar-la per bona i marxar aprofitant que ha tornat a sortir el sol. Mentre es preparen per fer-se una foto de record al costat del riu, en Cristian rellisca i cau. Els altres personatges no fan res per salvar-lo mentre ell s'ofega, i se sent la veu d'una dona que el crida.
Miniatura
Obra
Ragazzo
(2015) Álvarez, Lali
El Ragazzo és un jove de vint-i-tres anys que viu en una casa okupa a Gènova. És l'estiu de 2001 i la ciutat acull la cimera del G-8. Sota un estricte control policial, s'hi ha establert l'anomenada Zona Rossa, una àrea restringida vetada a la ciutadania. Com a resposta tant a les decisions que s'hi prenen com a la militarització de la ciutat, s'hi organitzen nombroses manifestacions. El Ragazzo, activista i crític amb la deriva del món capitalista i globalitzat, participa en aquestes manifestacions mentre reflexiona sobre la por i la violència exercida pel sistema i la necessitat de viure amb consciència social. A mesura que passen els dies, les actuacions policials contra els manifestants són cada cop més violentes. El dia 20 de juliol, quan una manifestació pacífica intenta entrar a la Zona Rossa, la policia respon amb càrregues desproporcionades, gasos, pallisses i detencions indiscriminades. En una plaça on ha quedat atrapat un grup de manifestants, un policia assassina el Ragazzo d'un tret. Tot i que queda molt clar qui va disparar i que el Ragazzo es trobava en una situació d'indefensió, el policia serà absolt i mai no es responsabilitzarà ningú de la mort del Ragazzo.