Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La tercera fuga

(2025) Szpunberg Witt, Victoria; Pijuan, Albert

L'any 1922, a Berdítxiv, la celebració del casament de Lev Shpriegelburd i Rina s’atura a causa d’un pogrom contra la població jueva. Les dues famílies es veuen obligades a marxar, i Lev i Rina es separen. Lev i el seu germà David travessen l’oceà cap a Argentina. Al control de passaports a Buenos Aires, Lev aconsegueix entrar al país, mentre que a David li neguen l’entrada. Abans de separar-se, Lev li dona un diamant al seu germà. El 1978, a Buenos Aires, durant la dictadura de Videla, Lev Shpriegelburd es prepara per celebrar els seus setanta-cinc anys, amb la seva filla Ana i els nets Emiliano, Gimena i Diego. Diego no arriba a la celebració i Ana decideix anar-lo a buscar. Implicat en grups polítics d’esquerres contraris al règim, Diego ha “desaparegut”. Ana és assassinada pels militars. Quan Lev s’assabenta de la notícia, demana al seu net Emiliano que fugi cap a Europa amb la seva dona embarassada. L'any 2022, a Buenos Aires, la Gimena busca les restes de la seva mare, Ana. A Barcelona, la Julieta, filla d’Emiliano, escriu “La tercera fuga”, una novel·la sobre la història d’exili de la seva família. Ella i el seu marit preparen un àpat per l’arribada del cosí brasiler de Julieta, fill de David. L'Anna, filla de la Julieta, anuncia que vol anar a Ucraïna, on acaba d’esclatar la guerra. Mentre discuteixen sobre aquesta possibilitat, el teatre s’esfondra. Entre les runes, Julieta conversa amb el cosí brasiler, que li explica que ha mort abans del viatge, quan l’han assassinat per robar-li el diamant que Lev havia donat al seu pare i que ell volia tornar a Julieta. A Berdítxiv, finalment, se celebra el casament del fill gran dels Shpriegelburd i Rina.

Obra

Derecho a pataleta (la missió més trepidant de les Espies de veritat)

(2023) Rosales, Lola; Prieto, Berta

Les dues autores de l’obra, vestides amb esmòquing, conversen sobre la seva feina com a creadores i sobre el dret de queixar-se del sistema. Les Espies de veritat reben la missió de salvar el món d’uns malvats que no acaben de saber ben bé qui són. Mentre duen a terme la missió, es plantegen les seves condicions laborals i les seves vides d’espia. Proven diferents alternatives, però cada cop fracassen fins al punt d’acabar a la presó. Són acomiadades de la feina i més tard acaben treballant per una cadena de menjar ràpid, on s’adonen del privilegi que tenien i demanen reincorporar-se com a espies. De nou a la feina, tornen a plantejar-se si realment poden salvar el món. A més, comparteixen els seus veritables sentiments, tant com a personatges com a actrius que les interpreten. Les tres espies, profundament insatisfetes, intenten matar-se entre elles. Finalment, l’Àlex mata les altres dues, convertint-se en la dolenta de la història.

Obra

La pell fina

(2022) Marfà Vives, Carmen; Alonso, Yago

El Nacho, un director de cinema, i la seva companya, la Miranda, infermera, visiten uns amics que acaben de ser pares per conèixer el petit Jan. El Nacho està nerviós perquè aquella nit tenen entrades pel Primavera Sound. La preparació del sopar per part de l’Eloi s’allarga. Mentrestant, la Sònia està tota l’estona atenent el nadó. L’Eloi es mostra gelós perquè el Nacho va al concert del seu grup preferit, però reconeix que, ara que és pare, les coses han canviat i ja no pot pensar a sortir de nit. Tot sembla anar bé fins que, sense adonar-se'n, el Nacho diu que el nadó és lleig. L’Eloi i la Sònia volien fer padrí el Nacho, però ara han canviat d’opinió. A partir d’aquí, els quatre amics discuteixen: acusen el Nacho de ser un mal pare i ell els recrimina que van criticar la seva darrera pel·lícula. L’Eloi i la Sònia admeten que aquesta nova etapa com a pares està resultant molt difícil i necessiten espai per a ells. La Miranda, que ha estat molt incòmoda durant tota la vetllada, acaba confessant que l’han acomiadada perquè va portar una pacient fora de la residència per veure la neu, i la dona va morir durant el viatge. Després, deixa el Nacho i marxa al concert amb l’Eloi. Quan la Sònia entra al pis, el Nacho truca al seu fill adolescent.

Obra

Instruccions per enterrar un pare

(2020) Marfà Vives, Carmen; Alonso, Yago

L’Ovidi ha mort mentre dormia. Mentre la seva dona, l’Aurèlia, el vetlla, el seu fill Toni intenta aconseguir diners per poder pagar l’enterrament. Toni explica a la seva filla Emma que al banc li han dit que no li concedien el crèdit a causa dels deutes que ja té. L'Emma li suggereix que demani els diners a la seva mare, ex-parella del Toni, però ell s’hi nega. L’Aurèlia li demana que truqui als coneguts per convidar-los a l’enterrament. Incapaç d’afrontar que no podrà pagar-lo, Toni decideix construir ell mateix el taüt. Pare i filla comencen la construcció quan l’Aurèlia els descobreix. Li expliquen que decoraran el taüt fet a mà amb tot allò que agradava a l’Ovidi, perquè sigui més personal. L’Aurèlia accedeix a ajudar-los, però quan un conegut truca per preguntar sobre l’enterrament, s’adonen que Toni no ha avisat ningú. Toni li explica la situació i proposa enterrar-lo en secret durant la nit al panteó familiar. L’Aurèlia primer s’hi nega, però, veient que l’única alternativa és que Toni demani diners a la seva ex-parella, acaba accedint. Finalment, tots tres transporten el cadàver de l’Ovidi al panteó familiar, on s’acomiaden d’ell.

Obra

El silenci

(2024) Santiago, Elena

La Clara, que està estudiant un màster de periodisme a Barcelona, torna a Andorra a passar el Cap d’Any amb el seu pare, el Julià, malalt de demència, i amb la seva germana Meritxell, advocada. La Clara no vol tornar a viure a Andorra quan acabi el màster, però la Meritxell li recorda que allà podria tenir una bona feina, gràcies a la posició de la família, i que no és just que la deixi sola cuidant el pare. La Clara vol parlar de la mare, la Llúcia, i demana a la Meritxell que deixi d’amagar-li que es va suïcidar. Passejant per unes terres familiars, la Clara descobreix que el pare i la Meritxell hi estan fent construir xalets de luxe. Un dels treballadors hi troba unes mandíbules humanes enterrades. La Clara vol avisar la policia, però la Meritxell s’hi oposa perquè creu que la notícia podria perjudicar el negoci. Quan la Clara explica al pare el descobriment, surten a la llum els secrets de la família: s’havien enriquit fent passar persones d’amagat pels Pirineus, i el Julià és el responsable directe de diversos crims. La Llúcia, en descobrir que era filla d’una migrant morta en aquell trànsit, havia intentat destapar el cas i va ser assassinada. La Clara decideix tornar a enterrar el secret familiar… i, a partir d’aleshores, les ombres dels morts comencen a assetjar-la.